dilluns, 6 de febrer de 2017

PUIG D'ALARÓ - PENYAL DES CORBS - PUIG DE CAN LLENDERINA



PUIG D'ALARÓ - PENYAL DES CORBS
PUIG DE CAN LLENDERINA
(27.01.2017)
Un itinerari per la vessant nord del massís del puig d’Alaró, al sud-est d’Orient, una alta i silenciosa vall, que encara avui, guarda vells camins muntanyencs, olivars ja abandonats i un poètic i senzill llogaret de muntanya
TEMPS TOTAL: 4 hores i 40 minuts
TOTAL RECORREGUT: 8,600 km
FÀCIL
Casi bé un mes hem estat sense poder sortir a caminar. El mal temps i altres obligacions personals s’han succeït al llarg d’aquestes quatre setmanes.
Per avui hem triat una volta curteta i gens pesada, sense prescindir d’una mica “d’aventura”.
Son les 8,10 h. d’una matí molt emboirat i risc de pluja considerable. També fa fred però no corre oratge. Deixam el cotxe just davant l’hotel l’Ermitage i caminam una estona per la carretera, amb direcció a Alaró.
Uns dos-cents metres més endavant deixam la carretera per un portell, amb botador, que ens queda al costat sud.
Deixam la font d’en Tries a l’esquerra i entram dins un olivar que es veu ben cuidat. Caminam per un camí de carro que, casi imperceptiblement, es converteix en un tirany que ens fa agafar altura suaument. Ens manté orientats a l’est i la tirada es, casi bé, recte. Al fons el Penyal des Corbs.
A les 8,35 h. i quant el tirany fa un gir brusc cap a sud i comença una pujada violenta i entrar dins el bosc, l’abandonam. Val a comentar que el caminoi, fins aquí, està fitat i assenyalat de manera clara, com a GR 221.
El primer que hem de fer és botar una tanca de reixeta. No som els primers que ho feim, la reixeta està malmenada.
Entram dins una zona molt incòmoda i amb una considerable inclinació. No hi ha cap fita ni tirany. Tampoc podem orientar-nos ajudats per cap cim dels voltants, perquè no els veiem. El bosc és espès i ens ho tapa tot. Però sabem que hem de mantenir l’orientació a l’est i guanyar alçada per tal d’assolir la cresta que tenim al costat sud.
També sabem que com més ens atracam al Penyal des Corbs, el nostre primer objectiu d’avui, les parets de la cresta seran més inaccessibles i la pendent encara més empinada. Així que, procuram  anar guanyant altura mentre avançam. Hem de superar dos esperons de roca que semblava que ens barraven el pas, però seguint el tirany marcat pel bestiar hem a arribat al punt per on podem passar a l’altre costat.
Aquests esperons ens ofereixen vistes de casi tota la vall d’Orient, que ara s’estén a la nostre esquena, cap a sud-oest.
A les 9,10 h. assolim la part alta de les penyes, amb el coll d'Orient allà abaix.
Ara si que tenim vistes ben escampades i a les dues vessants d’aquesta cresta. Cap a nord-est hi ha el Penyal des Corbs, ...
...mentre que cap a sud hi podem veure els penya-segats del puig d’Alaró, amb les murades del seu castell.
Arribar al cim del Penyal des Corbs no presenta cap dificultat. El territori es gairebé planer i la garriga és clara. A més, hi arriben els caçadors amb filats i mantenen el redol raonablement controlat.
Arribam al cim del Penyal des Corbs (659 m) a les 9,25 h.
Les vistes de tot l’entorn son prou espectaculars...
...tot i la nuvolada espessa que ens amenaça amb una pluja inoportuna. Podem veure gran part de la Serra.
El puig de Sant Miquel i s'Alcadena.
Tornam per allà on hem arribat.
Ara ens adreçam al puig d’Alaró.
No hem de fer més que seguir el camí marcat pels caçadors per arribar, sense gaires esforços, al Pla des Pouet, que es on hauríem arribat si no haguérem abandonat el tirany, de bon matí.
A les 9,55 h. començam la pujada al Castell, el camí empedrat està prou ben mantingut tot i la gran quantitat de personal que circula per aquí.
La pujada al Castell d’Alaró resulta prou entretinguda...
...i ens regala bones vistes de la zona del Raiguer, propera a Alaró. Avui no hi trobam gent. Es que el dia no convida a caminar, a més de la setmana que hem passat que casi be no ha deixat de ploure en tot el temps.
A les 10,15 h. arribam a l’entrada del Castell. Torre de l'Homenatge, també coneguda com a "constipador". Només hi hem pujat per berenar. No arribarem al cim, no entra dins les nostres previsions d’avui.
Resulta prou estrany estar sol aquí dalt. Tant que no estarem més que uns deu minutets en veure arribar a altres caminadors.
Berenam contemplant les vistes de Solleric, el puig de Sant Miquel i el de s’Alcadena. Un bon lloc per fer un cafetet.
Un dels aljubs del Castell.
A les 10,50 h. seguim el nostre camí.
Altre cop hem de davallar pel mateix camí de pujada fins arribar al Pla des Pouet.
Només vint minuts més tard hi arribam.
La propera fita serà el cim del puig de Can Llenderina. Per arribar-hi, prenem per un camí de carboners que arranca d’aquest pla i, orientat clarament a l’oest ens fa guanyar altura suaument. A redols l’abandonam, seguint algunes fites, però no estam gaire a retrobar-lo.
Aquest camí ens atraca als penya-segats ... També podem veure, cap a nord-est el Penyal des Corbs, que destaca damunt l’alzinar que l’envolta.
...on podem gaudir de noves i espectaculars vistes de la vall d’Orient.
Llàstima de la mala llum del dia d’avui!.
Casi podem assegurar que el mateix camí que hem pres de bon començament ens ha menat vora el cim del puig.
Hi arribam a les 11,40 h.
Cim del Puig de Can Llenderina (775 m). A estones curtes les boires, que tapen els cims de la Serra de Tramuntana, ...
...s’esqueixen i ens deixen veure els cims més alts, encara amb redols de neu, com el puig Major.
Intentam seguir el camí, però ben aviat l’abandonam perquè agafa una orientació que no ens interessa.
Ara noltros volem arribar al coll que ens separa de la Talaia de Cals Reis. Per això haurem de davallar uns dos-cents metres.
Abans de creuar la paret de partió de Terme ens topam amb dues creus de ferro, fermament clavades enterra i amb una forma peculiar. 
Es tracta de mantenir l’orientació oest i davallar per allà on ens sembla més còmode.
Hi ha fites que marquen una de les moltes alternatives possibles.
La davallada es prou incòmode.
El territori és cobert de garriga no gaire espessa i de roquissar amb moltes pedres a lloure. Ens mantenim al costat sud d’una paret que sembla anar allà mateix que noltros.
A les 12,20 h. arribam al camí que puja del pas de s’Escaleta. Les dificultats, a partir d’ara, seran manco.
No hem de fer altre cosa que seguir aquest camí, que ens resulta d’allò més còmode, mentre pujam una estona per tombar a la vessant d’Orient.
A les 12,25 h. creuam un portell. Suposam que la paret que arriba aquí és la mateixa que hem mantingut casi tot el temps a la nostre vista. Hauria estat una manera més directa de davallar.
Ara el camí es sempre davallant. Les pedres, molt humides, ens fan anar molt alerta a les llenegades. A les 12,35 h. passam vora sa Fonteta, que raja alegre després de les abundoses pluges passades, i quatre minuts després  arribam a la carretera.
No ens queda més que caminar els tres-cents cinquanta metres que ens separen del cotxe.
En passar vora el cartell de l’hotel l’Ermitage hi veiem pintada la mateixa creu que hem vist a prop del cim del Puig de Can Llenderina. 

Selva/Sóller, 6 febrer 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada