SERRA D'AMÓS Síquia de Solleric, pas i coll de sa Ginebrissa i es Barranc de Solleric

SERRA D'AMÓS

pel pas de sa Ginebrissa i el Barranc de Solleric

(03.03.2017)
 La serra de Mors, d’uns 800 m d’alçària, és la partió del termes de Bunyola i Alaró, així com de les possessions de Comasema i Solleric. A les altres dues vessants es troba abocada a dos espectaculars barrancs, per on hem caminat.

TEMPS TOTAL: 6 hores i 20 minuts

RECORREGUT TOTAL: 16,06 km

DIFÍCIL

BAIXA EL TRACK A WIKILOC 

Fa temps varem caminar tota aquesta serra, però el començament va ser l’embassament de Cúber. Avui hi tornarem a pujar, però la finalitat no serà només coronar els seus cims. Hi ha altres objectius.

Deixam el cotxe a l’aparcament de Son Ordines. Allà on comença la via a peu per pujar al refugi dels Tossals Verds. Son les 8,35 d’un dia espectacularment clar i tranquil.

El primer que hem de fer es pujar per aquesta pista encimentada, que ens mena a la vorera del torrent d’Almadrà. Les costes ben aviat ens espolsen el poc fred que tenim, mentre cada cop es fan més feixugues. A l’altre costat del torrent hi veiem algun bocí de l’antiga síquia que menava aigua des de la font des Pi fins a Son Ordines.

A les 8,50 h. creuam el pont i passam al costat dret del torrent. Som a s’Estret.

Ben aviat les costes es fan més amables i apareix a la nostra vista la serra d’Amós o de Mors. Haurem de caminar uns deu minuts per arribar al GR 221.

En arribar-hi, abandonam la pista i tornam a travessar el torrent, per un pont de fusta. Hem entrat a les terres de Solleric.

Pujam una estoneta per un antic camí de carro, fins que arribam a prop de la canonada que davalla l’aigua de l’embassament de Cúber. Ara pujarem de manera més directe i violenta, seguint aquesta canonada.

A les 9,25 h. i després d’una forta pujada arribam a un túnel, però no hi entram.

Noltros volem seguir la síquia que ens arriba pel costat nord. És la síquia de Solleric.

Tampoc és el primer cop que hi caminam, però, ben igual que aquell dia, ens quedam meravellats i impressionats...

...per l’enginy del seu traçat, ...

...les vistes que podem gaudir, ...

...l’alçada de les penyes on s’hi aferren els marges ...

...o, fins i tot, per les pedres que van fer servir per fer la síquia. Peces de pedra, picades fins aconseguir la forma rectangular adient per fer-la.

A l’altre costat del torrent, allà baix, veim les canonades de ferro que menen l’aigua a Son Ordines.

Sembla que aquesta síquia del segle XVIII fou construïda damunt una de l'època islàmica.

A les 9,45 h. i després d’una passejada, penjats dels penya-segats, seguint el curs de la síquia, que ja no mena aigua, sinó que acull la canonada de polietilè que fa aquesta feina, arribam al llit del torrent, on hi neix aquesta font des Pi.

Hi ha un gorg d’aigua transparent a més no poder. És un recó que sembla pintat.

A partir d’aquest punt és quan comença la primera de les nostres aventures d’avui. Tenim informacions (Joan Riera) sobre un pas anomenat de sa Ginebrissa. Sembla que hi ha diferents teories sobre la seva ubicació.

De moment. Tornam enrere fins a trobar sa canonada, la creuam i, orientats a sud, anam pujant entre les alzines, cercant alguna fita o senyal d’un camí.

No estarem gaire a veure el nostre esforç donar fruit. Aferrat a les penyes veim un marge de sosteniment, ...

...que no pot ser altre cosa que el camí que cercam. Ens hi dirigim i a les 10,05 h. arribam al que ens sembla el camí.

Ben aviat ens treu del bosc i s’enfila per les penyes.

Està empedrat i té escopidors de pedra, ...

...poc treballats però ben efectius.

La corba que marca, per superar l’esperó és impressionant, tant per l’alçada que hem assolit, com per les vistes que tenim. I això que el dia s’ha tapat de boires en un tres i no res.

Com hem esmentat, aquest pas sembla que l’han ubicat a un altre lloc, i per tant, tal volta serà aclaridor reproduir el que informa la web “Toponímia de Mallorca” tot referint-se al Pas de sa Ginebrissa “Segons la descripció a la carta, sembla que el pas de sa Ginebrissa no seria el camí que ascendeix pel coster oriental del puig de sa Cova des Carboners, com apareix citat a nombroses webs excursionistes. Podem adduir que es tracta d’un camí i no d’un pas, que el camí no desemboca a sa Ginebrissa i que no concorda amb la descripció de la partió que es fa a la carta. Segons aquesta antiga carta, el pas de sa Ginebrissa es trobaria al vessant que es desploma directament sobre el torrent d’Almadrà, a l’altura del Pas llis i de la Font des Pi.

Seguim els diferents camins de carboners, que es creuen constantment.

Noltros mantenim l’orientació oest i, ...

...d’aquesta manera, a les 11,00 h. arribam al peus de les penyes del puig de sa Coma des Carboners.

Efectivament hem passat vora un bon grapat de sitges i alguna balma.

Una en concret mostra senyals evidents d’haver acollit persones en un temps passat. Té un rotllo de sitja ben davant.

Seguint alguna fita i el tirany, ara ben marcat, arribam a unes llaçades, amb marge de sosteniment.

Les vistes s'han eixamplat.

Superam unes penyes i, després de pujar per unes roques, ...

...arribam al coll de sa Ginebrissa, i a la paret de partió. Entram a les terres de Comasema.

Son les 11,15 h. Hem arribat a la carena de la Serra d’Amós.

Ara, però, ens manca pujar fins al cim del puig d’Amós. Per fer-ho, acabarem marcant una mica de voltera, perquè hem decidit seguir un tirany pel coster nord, en comptes de pujar a la cresta. Arribam al cim a les 11,45 h.

Les boires es van aclarint, encara que segueixen destorbant-nos per veure els cims que ens envolten.

Un bon lloc per fer un cafetet, encara que aquí hi fa fred.

A les 12,20 h. seguim el nostre camí. Ara comença la segona part de la nostra aventura d’avui.

Volem vorejar, voltant, el puig de sa Font Fresca, per arribar al camí de “es Barranc”.

Cercam el millor territori per davallar, fugint dels penya-segats de la cara nord-oest de la Serra d’Amós. El propi territori ens marca la millor manera de davallar. Seguim un camí que puja pel fons d’una petita coma.

A damunt les penyes del puig veim una cova tancada per una paret seca.

Suposam que es allà que mena aquest camí.

Ben aviat arribam al límit del bosc i entram dins l’olivar, no gaire cuidat. Son les 12,50 h.

Altre cop lluu el sol i fa calor. Tenim ocasió de gaudir de vistes casi be inèdites de la vall d’Orient.

Mentre davallam, el territori es va tornant més amable. Els marges de l’olivar no son tan alts i acaben per casi bé desaparèixer. La Mola de Son Montserrat, al fons.

Arribam al torrent a les 13,15 h. Creuam el llit i anam a cercar el camí des Barranc. No ens costa gaire de trobar-lo i això que està molt més amunt del que esperàvem.

13,25 h. anam pel camí des Barranc, al marge dret del torrent, que està molt encaixonat i davalla de manera molt violenta. Podem veure grans salts de roca en el seu llit.

És un camí molt agradable i ens sembla poc transitat.

Tot el temps discorre per dins el bosc d’alzines ...

...i davallant acabam als peus d’unes penyes imponents.

Casi bé tot ell està empedrat ...

...i en bon estat de conservació.

A les 13,45 h. arribam al cap d’avall, som a la partió entre Alaró i Bunyola.

El camí és a nivell del torrent.

Creuam per un pontet i anam a parar vora unes instal·lacions agrícoles, a la vall de Solleric.

Estam una mica neguitosos per por de tenir problemes de pas, tot i que no hem botat cap reixa ni trobat cap cartell de prohibició. Ens mantenim en el camí, mentre voltam un gran camp ben llaurat.

A les 14,00 h. arribam vora les cases de Solleric. Ara ja no hi ha perill, som dins el GR 221. No hem de fer més que seguir-lo per arribar al mateix punt on l’hem trobat avui matí. Però encara volem temptar més la sort, avui.

A un revolt de la GR 221 hi arriba una camí que ens mena a passar pel coll entre el puig de Sant Miquel i sa Corona, per la Tanca Nova. És tard i aquest camí ens estalviarà temps i passes.

A les 14,20 h. arribam al coll i seguim pel camí, ara davallant. El camí mena a les cases de Oli Clar.

Poc abans d’arribar-hi, creuam una gran marjada i al fons, per una barrera, entram dins la garriga. Hi ha un sender ben marcat i el seguim.

En pocs minuts arribam a un altre olivar, més clar i sense garriga. Seguim la pista que hi trobam.

A les 15,00 h. arribam a Son Ordines, al camí que puja a Tossal, noltros davallam cap a l’aparcament. Torna a fer un dia espectacular i el sol ben calent.

Aquesta volta ha resultat un èxit.

Selva/Sóller, març 2017