MOLA DE SA
BASTIDA
Picó Petit,
Picó Gros i Penya de sa Bastida
(24.02.2017) A la Mola de sa Bastida s’hi troben restes d’assentaments
defensius anteriors a l’ocupació musulmana. També s’hi va aixecar una
fortificació, poc després de ser conquistada l’illa pels catalans en el segle
XIII, de la qual queden les murades i aljubs.
TEMPS TOTAL: 4
hores i 35 minuts
TOTAL RECORREGUT:
7,800 km
FÀCIL
Ja fa un grapat d’anys, un dia que passàrem pel pas
de s’Estaló, recordam que varem quedar impressionats dels penya-segats de la
Penya de sa Bastida. El camí de tornada a Alaró ens va menar a passar casi pels
seus peus. Avui serà el dia que pujam a aquesta roca amb forma de castell.
Son les 8,15 h. d’un matí no gaire fred i prou clar,
tot i que la passada nit ha plogut. Hem deixat el cotxe aparcat a Los d’Amunt,
barriada que fa anys estava separada del centre d’Alaró, però avui en dia ja és
tot u. La visió del cim de la
Mola de sa Bastida es mostra prou desafiant.
Seguim la carretera cap a ses Artigues, però només
uns cent metres després de la darrera casa a vorera del camí, l’abandonam per
entrar dins una zona prou espessa de garriga i roquissar.
És un redol on hi ha
moltes cavitats a les roques.
Casi bé podríem dir que es tracta d’un gran
mantell de roca, no massa empinat i amb unes formes suaus.
Tant que avui
esdevenen d’allò més llenegadís.
De fet hem patit més d’un esclat per mor de
l’humitat a les roques.
Acabam per desistir de pujar sobre elles i cercam els
recons on hi ha una mica de fullaca o encletxes de terra, per on caminar no
representa cap perill de més llenegades.
Tret del que hem explicat, no hi ha cap més
contratemps. Es tracta d’anar pujant, seguint l’esquena d’aquesta vessant de la Mola de sa Bastida.
L’orientació és nord-oest i a les 9,00 h. arribam a una paret de partió.
És
clar que l’hem de seguir i cinc minuts més tard arribam a unes roques, prou
grans i amb forma de punxa. Sembla que son anomenades “ Es Picó Petit”.
El poble es va quedant enrere.
Sempre pujant cap a nord-oest, el territori es fa més
exigent.
Els penya-segats ens mostren les seves alçades i el primer “guardià”
d’aquesta penya serà el Picó Gros. És cap a ell que ens adreçam, creuant un
petit collet. Hi arribam a les 9,25 h.
A mesura que ens hi atracam, es fan ben
visibles les antigues murades que guardaven l’accés a la Bastida.
Ens
impressiona veure on estan construïdes ...
...i lo bé que aguanten el pas del temps.
Ens enfilam al cap d’amunt d’aquest Picó.
És clar que és una miranda
excepcional, tant del redol de ses Artigues, on hi ha la font de la Vila, ...
...com de tota la contrada
d’Alaró.
També poden veure el conjunt d’altres edificacions defensives, al
coster que permet pujar a la
Penya de sa Bastida pròpiament. Llàstima que el dia s’ha
enterbolit i cada cop resulta més insegur. El sol ja no lluu.
Deixam enrere aquesta avantguarda de sa Bastida i,
creuant el collet, accedim al coster pel que podrem arribar al cim. Creuam una
zona amb abundants restes d’edificacions casi bé esborrades, i que segons
informacions que ens han arribades, sembla que son de l’època tardo-romana.
Mentre
seguim el que queda del camí empedrat, anam pujant per l’esquena sud de sa
Penya de sa Bastida.
Seguir el camí no resulta gaire senzill, sobre tot a
segons quins redols, on les mates de llentiscla o els pins l’han ocupat per complet.
També resulta imprescindible seguir les fites, que no fan altre cosa que marcar
una ruta teòricament més còmode.
Tanmateix la pròpia configuració d’aquesta
penya no permet pèrdua. Els penya-segats ens van conduint al cim. Així
mateix, hem anat superant les restes
d’altres zona emmurallades, que ens han semblat molt més antigues i que estan
més malmenades pel pas del temps.
A les 10,15 h. superam el punt més elevat de la Penya. Estam a dins
una zona planera i la boira ens envolta del tot. Hem perdut tota visió de l’entorn.
Decidim seguir avançant en la mateixa direcció, fins arribar als límits dels
penya-segats de la cara nord. És el lloc que hem triat per fer l’aturada
d’avui.
No gaudim de vistes ni espectacles corprenedors. Només tenim a l’abast
el tall dels penya-segats.
Així mateix, mentre berenam, s’han obert algunes clarianes, minses i
curtes, per on hem gaudit, per segons, de part de les vistes que, endevinam,
han de ser espectaculars en un dia clar. Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,00 h. començam el camí de baixada. Seguirem,
més o manco, l’itinerari que hem fet servir per pujar.
És el camí més segur per
abandonar aquesta Penya.
A les 11,20 h. arribam al coll que ens separa del
Picó Gros.
No hi anirem però, ja que noltros giram cap a l’oest, tot seguint un
caminet ben evident i,...
...a redols, empedrat, que ens mena als peus d’altres
bocins de murades,...
...i a passar vora una edificació, també arruïnada, amb unes
característiques constructives semblants a la de les murades.
Tot just passades aquestes darreres runes, el camí
ens aboca a un olivar abandonat i ben envaït de garriga, fins el punt que
seguir el tirany no és tasca senzilla. Es tracta de mantenir l’alçada i
orientació, seguint la marjada on hem arribat.
És una travessa de poc més de cinc minuts. Ben aviat
arribam a la canonada que davalla l’aigua de la font de sa Bastida.
La seguim,
pujant, i poques passes més endavant, arribam a una pista de nova construcció,
reformant el vell camí.
També la seguim i ens mena directament a la font de sa
Bastida.
Arribam a l’ull de la font, o a la construcció que el
protegeix, a les 11,45 h.
La boira ha donat pas a la pluja.
Ens hem de protegir
si no volem acabar ben xops.
Seguim pujant per aquesta pista, que ens mena al cap
d’amunt del coll de sa Bastida, que hi ha als peus de la Penya. Caminam a recer
dels arbres però la pluja és persistent, encara que no gaire abundosa.
A les 12,00 h. botam una paret seca de partió i
passam a l’altre vessant.
Ara caminam per un camí asfaltat que ve de les cases
des Rafal.
Segueix plovent i no tenim possibilitats de gaudir de l’entorn.
Tots
els cims que ens envolten estan coberts per la boira.
La baixada es fa llarga i
hem de caminar alerta de no llenegar per aquest camí banyat.
A les 12,35 h. arribam a les cases de ses Artigues.
Ara ja tot és seguir aquesta carretera, cap Alaró. Ha aturat de ploure.
A les 12,50 h. i sense cap altre novetat, arribam al
cotxe. Qualcú té els dos genolls nafrats.
Selva/Sóller, març 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada