VOLTA A LA TRAPA
Puig de ses
Fel·les - Puntal des Forn - es Forn - Serral Llarg
Comellar des
Secrets - pas de sa Xarxa
(10.03.2017) Un recorregut pel voltants de la Trapa, secs i pedregosos,
que deixen entreveure costers solcats per marges de tosca factura, restes d’una
agricultura de subsistència i d’una estructura social que obligà a gran part de
la seva població a emigrar. Els incendis han configurat un paisatge singular.
TOTAL
RECORREGUT: 10,200 km.
DIFÍCIL
Aprofitant la neteja feta pel incendi de fa un parell
d’anys, ens hem decidit per fer aquesta sortida, per un indret desconegut per a
nosaltres, tot i que a la Trapa
si que hi hem anat un parell de vegades.
Començam la caminada al coll des Cairats, que hi hem
arribat seguint el camí de sa Font des Morers. Just als peus del puig d’en
Trobat. Son les 8,30 h. d’un mati extraordinàriament clar i calmat. Fins i tot
la temperatura es més alta de l’habitual.
A manca de millor opció, ens decidim per pujar per
dins la garriga, no gaire espessa per aquest redol.
Ben aviat arribam a un
planiol i, casi tot d’una, a una pista oberta entre el pins. La seguim una
estoneta, orientats a nord-oest, però l’abandonam per acabar pujant per les
faldes del puig de ses Fel·les.
La garriga no és gaire espessa però si que hi
ha argelagues ben abastament.
Son un espectacle, totes cobertes amb les seves
floretes grogues i fortament perfumades, que ens regalen amb una generosa dosi
de punyides només que les toquem. Les costes son, també, molt empinades.
Inicialment teníem pensat voltar aquest puig per
arribar al coll de ses Fites, que està al costat nord.
El sol ens dona de ple i
ben aviat agafam una bona calorada, a més, el territori és molt desagradable,
macolins i espines abunden i caminar de través amb aquesta pendent encara ho fa
més complicat, així que ben aviat mudam el nostre parer i decidim anar al cim.
A les 9,20 h. arribam a la carena. La decisió ha
estat encertada. Aquí hi corre un oratget fresquet que ens dona conhort.
Les vistes,
que fins fa una estona estaven molt limitades, son amples i transparents.
Caminar sobre el roquissar també és molt més agradable que lluitar amb els
macolins a lloure que hi havia més avall.
A les 9,40 h. passam pel cim sense aturar-nos-hi.
Començam a davallar pel costat nord, fins que les penyes ens ho posen
complicat.
Tenim informacions d’altres que han passat per aquí i esmenten el
“pas des Garballons”.
Hem mirat de trobar-ho. Ens hem decidit per davallar
directament cap all llit del torrent, que el veim just suquí, a baix, al cap
d’avall d’un petit xaragall.
Abans d’arribar-hi, però, per no perdre altura, hem
creuat per damunt les penyes.
Cap dels dos hem vist res semblant a un pas. Es
més, ens quedam convençuts que la millor via per davallar per aquest costat és
fer-ho directament al llit del torrent.
Just on comença el torrent hi ha un rotllo de sitja
i, més amunt, a dins la coma que queda
entre les muntanyes “sa Paret des Moro” i “es Puntal des Forn”, formant el coll
de ses Fites, hi ha un bon grapat de marges de retenció dels al·luvions que
formen marjades, més o manco amples i no gaire altes. No ens podem fer idea que
hi podrien anar a conrear tan lluny.
A les 10,00 h. creuam el llit del torrent i començam
a pujar entre les marjades. Seguim el que ens sembla el llit del torrentó. Està
encaixonat entre files de pedres prou grans. També podria ser l’antic camí que ha
acabat convertint-se en torrentó. En aquest bocí trobam algunes fites.
Son vint
minuts de pujada, no gaire feixuga i prou entretinguda, fins arribar al coll.
La calor és considerable pel temps en que ens trobam.
Aquest coll és un punt prou transitat i ben aviat
trobam el sender, molt trepitjat i ben marcat, que ens mena cap amunt, a la
carena des Puntal des Forn. Altre cop hem de pujar, esquena al sol.
Hem guanyat
alçada i l’oratge és fresquet.
La pujada no és feixuga ni llarga. A les 10,30
h. arribam a la cresta i decidim anar a berenar al cim del Puntal des Forn o
puig de la Trapa.
Hi
arribam deu minuts més tard.
No és que tinguem millors vistes, ja que el
conjunt de la Trapa
ens queda amagat per unes penyes, però si que sa Dragonera es veu casi
perfecte. Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,10 h. seguim el nostre camí.
La vall de Sant
Josep, on hi ha la major part d’obres i instal·lacions de la Trapa, està delimitada, pel
costat nord, pel Serral Llarg, i encara més al nord, per l’esquena anomenada Es
Forn.
Hem decidit anar a caminar al llarg de Es Forn, així que seguim les
crestes des Puntal fins que arribam al lloc apropiat per davallar fins a Es
Forn.
Amb aquest nom es coneixia, abans, la finca a continuació de la Trapa.
A les 11,40 h. abandonam la cresta, on hi ha les
restes de un rotllo d’era, i creuam el GR 221.
Ara ens orientam clarament a
l’oest. Vist d’aquí, l’illot de sa Dragonera sembla la continuació perfecte
d’aquesta esquena.
El territori que caminam és prou còmode.
No hi ha garriga,
només garballons, albons i algun romaní, i les roques, tot i estar esquerdades
pels incendis, son prou estables. Caminam aviat.
Morro de sa Ratjada
A les 12,00 h. arribam a l’extrem oest, hem de
davallar i creuar aquesta petita coma.
Aquí també hi trobam un rotllo de sitja
i les restes del camí que feien servir per arribar-hi.
El seguim, pujant ara
pel coster nord del Serral Llarg.
El camí ens deixa a un altre planiol, ...
...on hi
ha les restes, mig cremades, d’un parell d’oliveres, mortes però encara dretes.
Al fons del planiol hi ha una paret seca que el tanca.
Al costat nord, a on el
Serral Llarg es precipita a la mar hi trobam, penjat al penya-segats, un marge
de retenció per formar un petit planiol de conreu.
Pensam que no tot és obra
dels monjos de la Trapa,
sinó més aviat que també hi ha les restes dels carboners que malvivien per
aquestes terres abans de l’arribada dels monjos.
Seguint, més o manco, el perfil d’aquesta esquena,
arribam al seu llom.
Ara guaitam dins el Comellar des Secrets. A l’altre costat
ja hi veiem les marjades més properes al convent, així com la gran era penjada dels
penya-segats, just davant sa Dragonera.
Ens decidim a anar fins a la punta
d’aquest Serral ...
...i gaudim de noves i espectaculars vistes de sa Dragonera i de cala
en Basset.
El dia es manté clar i calmat.
La visibilitat és casi perfecte.
Al fons del Comellar dels Secrets també hi veiem un
rotllo de sitja i un camí que hi arriba. Aquest ens sembla en molt millors
condicions que el que hem passat fa poc. Per no tornar enrere, ens decidim a
davallar directament al fons del comellar.
El territori és desfet i el pedreny
molt inestable, però no és pitjor que en altres llocs.
És una davallada ràpida
i anam amb molt de seny. Seran cinc minuts de màxima concentració.
A les 13,00 h. sortim del torrent pel camí que hem
vist.
És ample i molt dolç.
En alguns bocins la garriga torna a provar de
tapar-lo però encara és ben a la vista. Molt poques passes després del començament,
ens trobam un obra intrigant. És com si haguessin construït alguna mena de
dipòsit just enmig del camí. Encara hi ha els troncs que el travessen, com si
abans servissin per suportar la coberta d’aquest dipòsit, que no ens sembla
estanc. Més amunt d’allà on estam, veim els impressionants marges que aguanten
les marjades de la Trapa.
A les 13,10 h. arribam a l’era...
...de la Trapa.
Començam a estar ben
cansats i encara ens manca la davallada. Ens hem decidit per la via més ràpida,
així que anirem a trobar el pas de sa Xarxa (sembla que aquest és el nom
correcte).
El trobam seguint el torrent que hi ha al costat sud de l’era. Aquí
hi trobam un forn de calç.
Hem de seguir el llit del torrent, fins que es
precipita pels penya-segats.
No hi ha altre sortida que seguir un passet entre
les roques, al costat esquerra.
El començament no pot resultar més
espectacular.
Les baixades entre penyals és prou segura i ens regala vistes
úniques.
La part realment complicada la trobam en acabar-se les roques.
Hem de
caminar per una tenassa de terra i macolins a lloure.
No hi ha garriga a on
aferrar-se i els pins son molt clars.
És el bocí més desagradable i perillós.
Hem estat casi trenta minuts per arribar al pinar, on hi trobam un sender més
ample, que ens mena a un camí de carro.
El pitjor és història. Seguim aquest camí i creuant la GR 221, que ens menaria a Sant
Elm, passam vora les cases de Can Tomeví i arribam al camí de sa Galera. Son
les 14,10 h. Seguim aquest camí, pujant i orientats a l’est i, deu minuts més tard,
arribam al camí de sa Font des Morers. Poques passes més endavant arribam al
cotxe.
Ha resultat una volta espectacular.
Selva/Sóller, març 2017
VOLTA A LA TRAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada