SES COVASSES I
PUIG FERRER
(753 m) Lluc (771 m)
(02.06.2017) Als voltants de Lluc hi podem fer
multitud de recorreguts amb diferents graus de dificultat, a més de tenir molta
facilitat per accedir-hi. Podríem dir que és un lloc ideal per practicar
senderisme en contacte directe amb la natura.
TEMPS TOTAL: 4
hores
RECORREGUT
TOTAL: 5,820 km
FÀCIL
Després d’unes setmanes d’inactivitat, viatges i
problemes de salut inclosos, la sortida d’avui no està gens programada. Ni
rutes ni fites decidides.
Caminarem relaxats per comprovar si estem recuperats
o no.
Son les 8,25 d’un dia tranquil, clar i calorós.
Deixam el cotxe a la urbanització des Guix i partim a veure que ens té preparat
el dia. Creuam la carretera i entram dins els límits del bosc d’alzines. Seguim
un tirany que manté l’altura. Ben aviat ens topam amb un antic camí de carro
que ens mena a vorejar les timbes del puig de ses Covasses.
No estarem gaire a topar-nos amb un braç del camí,
que tira per amunt.
Mentre que el camí que seguíem té tendència a nord, aquest
ens orienta a nord-est. Ens mena a una mena ranxo de carboners.
Hi ha barraques
casi bé intactes, només els hi manca el capell. També hi ha restes d’altres
edificacions més grans, però més malmenades. El camí mor aquí.
Tenim la possibilitat de davallar i seguir el camí
que abans hem deixat, però l’esperit d’aventura ens guanya i decidim arribar al
cim del puig de ses Covasses. Serà un bon test per conèixer com ens trobam.
Son les 8,50 h. en començar a caminar, costa a
traves, entre una garriga no gaire espessa i per un territori empinat però gens
complicat de superar. No tenim gaires elements d’orientació, així que cercam el
millor lloc per pujar, casi bé pels peus de les penyes i orientats clarament a
l’est.
Serà una pujada curta però prou intensa, com per
fer-nos suar ben abastament. Estam a recer del sol però no corre gens d’oratge.
A les 9,05 arribam a l’antic camí que mena al llom de la muntanya.
Son un parell
de corbes, aferrades a les penyes, que ens permeten arribar a dalt de la
carena.
Creuam un portell i entram dins una zona de garriga
més castigada.
Els pins son clars i baixos i el roquissar és prou ingrat per
caminar-hi a sobre.
Haurem de botar una paret seca i tot seguit arribam al cim.
Son les 9,30 h.
Aquí si que gaudim d’amples vistes. Ens hem alliberat
del bosc d’alzines que ens ho tapa tot. Ara les vistes son prou amples.
Estam a
una de les crestes que tanquen la vall de Lluc, també anomenat “vall de Josafat”,
i tenim vistes del pla de Mallorca. El dia no és clar del tot i la calitja ens
tapa bona part del paisatge.
Un bon lloc per fer un cafetet. Fa calor i segueix sense córrer oratge.
A les 10,15 h. seguim el nostre camí. Herba pudenta o del diable. Com que
endevinam que la volta d’avui serà curta, hem berenat al cim de ses Covasses.
Ens hem posat com a propera fita, passar pel cim del puig Ferrer. No és gaire
lluny i només és un poc més alt.
Tornam pel mateix camí que hem vingut i, en arribar
al portell, ens desviam a nord, seguint la cresta.
Ben aviat comprovam que
aquesta zona és molt més desagradable. El territori no presenta cap entrebanc.
El problema major és l’abundància de pins ajaguts, morts, tomats per alguna
ventada d’anys passats.
Les branques seques son una barrera complicada de
superar i molt perillosa. Les branques seques del pi es poden clavar amb molta
facilitat.
A les 10,50 h. arribam al cim. Res a comentar. No hi
ha res a veure. Els arbres ens ho tapen tot.
Nomes tenim una visió parcial de
la zona nord.
No ens hi estam gaire i seguim. Decidim davallar per allà on ens
sembla més senzill.
El territori segueix sense presentar problemes destacables
així que la davallada és prou còmode.
A les 11,10 h. arribam al coll Pelat. Seguim el camí
que mena a l’oest.
Volem arribar al mirador de Son Amer. Ja hi hem estat altres
vegades i sabem que hi arribarem molt aviat. Només estam deu minuts per
arribar-hi. Hi estam una bona estoneta.
Les vistes d’avui, quan les hem tingudes,
son repetitives. El monestir, Son Amer, el puig Roig...
...i demes detalls dels
voltants de Lluc.
Seguim necessitats d’aventura i decidim davallar per
dins el bosc d’alzines en comptes de seguir el camí, que ens menaria al GR 221.
Ens deixam guiar pel territori que, sense grans complicacions, ens mena per
diferents rotllos de sitja i sempre per dins el bosc, ...
...fins arribar al llit del
torrentó.
Son les 12,00 h. en arribar a la tanca de les
marjades que es varen netejar fa uns mesos. La vorejam i anam a cercar el
portell per on hi entram.
Creuam aquest territori guanyat al bosc i, en arribar
a prop de la carretera, decidim sortir d’aquesta tanca...
...i tornam a entrar dins el bosc, casi bé seguint el
mateix camí d’avui matí.
A les 12,15 h. creuam la carretera i arribam al
cotxe.
La d’avui a resultat una volta relaxant. Sense grans
fites, ni esforços, grans caminades. Perfecte per gaudir d’un matí amb bona
companyia.
Selva/Sóller, penjat al blog el juliol 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada