pels passos de Son Creus, d’en Content i balma des Moros
(30.11.2018)
La Comuna és un terreny comunal,
de 789 Ha, situat al terme de Bunyola, que pertany a tots els veïnats del
municipi. És un lloc ideal pels senderistes, per la gran quantitat de possibles
recorreguts, gràcies a multitud de camins, tiranys... i passos per accedir-hi.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 13,100 km
DIFICULTAT MITJANA
Després d'uns dies de molt bon temps, sembla
que avui no tindrem aquesta sort.
Son les 8,20 h. en deixar el cotxe a la vorera
de la carretera que mena de Bunyola a Orient, aproximadament al punt 3,200. La
carretera marca dues corbes molt tancades. És el lloc per on envestim la caminada
d'avui. Es tracta d'arribar al pas de Son Creus.
Començam a pujar per marjades absolutament
abandonades.
La garriga i els esbaldrecs son una constant. Mentre anam pujant
ens adonam que la dificultat major no serà el coster que hem de pujar, si no
que és l'espessa garriga que ens trava cada passa que donam. Les arboceres tenen
les soques llargues, primes i ajagudes. A més que també hi ha càrritx i
llentiscle a voler.
Son les 9,00 h. quan arribam a un punt on
sembla que es va aturar una roca que s'amollà de més amunt. La destrossa
escarrufa. Tot tipus de vegetació ha patit els estralls d'aquesta roca. Alzines
i pins, de soques revingudes, han resultat segades o arrabassades de rel.
Trobam alguna fita, però el cert és que no
calen. No hi ha possibilitat de pèrdua.
Es tracta d'anar pujant per atracar-nos
a les penyes rogenques de la cara nord del Penyal de Son Creus. El pas està al
costat sud d’aquest cim.
Son les 9,30 h. en atracar-nos a les penyes.
Per pujar hem fet una ample corba per no tenir el coster tant empinat.
Ara ens
trobam amb el començament de l'esllavissada.
La destrossa d'arbres i roques és
feresta. No fa gaires dies que això va passar. Les fulles dels pins, alzines i
arboceres encara son ben verdes.
El solc obert dins el bosc està ben definit.
Fins i tot les roques del pas han resultat
perjudicades.
Pensam que bona part han partit també par avall.
Així i tot
encara és possible pujar per aquestes roques, per atracar-nos al pas pròpiament
dit.
Son les 9,45 h. Superada l'esquena del
roquissar, hem arribat a les escales que ens permeten pujar el següent escaló
de les timbes.
Part del marge està esbaldregat però hi podem passar.
Arribam
davant unes noves penyes que hem de superar.
Suposam que el camí original
salvava aquesta dificultat pel seu costat esquerra, pujant. Ara no hi podem
anar, hi ha un gran pi, mort, ajagut allà on hauríem de passar. Ens enfilam per
les roques, és una mica esposat, però no tant.
Un cop dalt de les timbes, resulta senzill
localitzar el tirany que ens ha de menar fins al camí de carro que sabem passa
molt a prop. Hem de travessar per la garriga. Està casi encatifada de bolets.
Per onsevulla en veiem, de tota mena i color. No n'agafam cap. No els coneixem.
A les 10,00 arribam al camí i el seguim cap a
nord.
La nostra idea inicial és arribar al cim del Penyal d'Honor, però pel
camí ens cauen les primeres gotes i mudam la nostra següent fita.
Anam
directament a les cases de Cas Garriguer. Pel camí ens hem de resguardar de la
brusca, cada cop més generosa.
Afortunadament no passa d’aquí i arribam a les
cases sense cap altre novetat. Son les 10,30 h.
És un bon lloc per fer un cafetet,
Després del descans, seguim el camí marcat per
avui. El cel segueix ben tapat i fa fred, però no ha tornat a ploure. A les 11,00
h. partim pel camí que ens mena per la coma Gran, davallant.
La vegetació és
exuberant, la verdor ho tapa tot. És un redol molt ombrívol i els arbres son
molt alts. El camí de carro a redols esta molt perjudicat però ben aviat, en
replanar-se una mica, està en bon estat. Anam vora un torrentó. El camí i el
torrentó a estones es confonen i son una sola cosa.
A les 11,25 h. a un redol on el torrent no va
encaixonat, és el punt on el creuam i ens enfilam cap a les penyes del costat
oest.
A l’altre banda del torrent és bo de localitzar un senderó trepitjat, que
s'enfila, decidit. Una mica més amunt trobam alguna fita.
Tanmateix el senderó és
ben visible i ens mena, cap dret, al pas d’en Content.
Es tracta d'un punt on és senzill superar les
roques que tenim al costat sud, mentre pujam. Damunt elles hi ha una paret
seca.
Creuam aquesta paret i, ...
...després, pujam per les roques, per una mena
d'escaleta natural, sense gaire perill.
Un cop dalt les penyes, tot d'una,
trobam el sender, molt trepitjat ara, ...
...que ens mena cap al camí d'accés principal
de la Comuna, que està just allà devora.
La nostra següent fita és arribar als
penya-segats que pengen damunt Can Grau, molt a prop de Bunyola.
Per no seguir
el camí, que ens ha de menar a fer una bona voltera, ens decidim a creuar pels
estreps del puig de sa Figuera. No és una bona idea.
El bosc està extraordinàriament
brut i avançar ens resulta molt complicat. Basta esmentar que per cobrir una
distància de 400 metres hem estat 25 minuts embullats.
A les 12,30 arribam a un altre camí, que ens
mena cap dret al camí des Grau.
Aquest camí, empedrat, ens mena a caminar pel
cap d'amunt de les timbes, ens regala una de les poques estones de bones
vistes, tot i que el dia es manté tapadot, lleig, fred.
Hem de davallar una estona per aquest camí, cap
a Bunyola. Passam pel mirador de “sa Maquina Vella”. Sembla que aquí hi havia algun
tipus d'enginy per davallar llenya o carbó.
Anam perdent altura, seguint aquest camí, a
estones prou empinat.
Està empedrat, encara que a redols està molt malmenat.
A
les 13,00 h. passam per un redol, restaurat, d'edificacions de carboners.
Aljub, barraca i rotllo de sitja.
És per aquest redol que hem d'abandonar el camí,
per anar costa a traves, fins arribar a la partió de finques, just davall la
cresta de la serra que tenim al costat oest.
Hem caminat una mica massa amunt i
hem sortit damunt la cresta. Al manco gaudim d'espectaculars vistes de Bunyola
i el seu redol. Ara lluu el sol.
Molt poques passes més avall i arribam a la
paret de partió. A l’altre costat hi ha un senderó, fitat i ben trepitjat. Bo
de seguir a pesar de la garriga tan espessa que tapa aquestes marjades d'antic
olivar.
Aquest senderó ens fa davallar una mica i, ben
aviat, ens trobam amb un caminet ben marcat, gràcies a la filera de pedres que
li donen sosteniment. És un caminet molt agradable, a pesar de la garriga que
casi el tapa. Manté una costa suau i constant. Llàstima que el bosc ens tapa del
tot les vistes. Segurament en el seu dia no seria així.
Hem caminat més de vint minuts per aquest caminet que, fins i tot, a un
raconet, hi ha un mirador amb un banc on reposar.
Son les 13,40. en arribar a la balma des Nanets (o també des Moros). Aquesta balma no és altre cosa que això. Probablement
seria un punt on anar a fer “berenades”.
Hi ha un petit aljub i una mena de
taula circular, de ciment, amb un seguit de rajoles amb dibuixos de nans. Tot
prou malmès per la caiguda de pedres.
Un poc més enllà hi ha el pas de Grau.
No ens queda més que anar a trobar la
carretera. Sabem que no hi ha camí.
Al manco el camí que ens ha menat fins aquí
es perd poc passat una bassa amb aigua. Les marjades d'olivar estan tan
cobertes de garriga que resulta impossible avançar.
Sabem que hem de davallar per arribar a un braç
de camí que arranca de la carretera de Bunyola a Orient. És una davallada molt
complicada, feixuga. El territori és molt empinat i el bosc espès. Provam de
rodejar la coma i anar per les marjades però encara és més complicat.
Aquest
darrer bocí de caminada no pensàvem que resultés tan desagradable. Per segon
cop en el dia hem de suportar aquest “embarque”. És una estona molt desagradable
però no tenim altre remei que cercar els llocs on el bosc és manco complicat
per avançar.
Després de casi trenta minuts de davallar per
aquest territori tan desagradable, sense tenir cap tipus de referència, ni de
visió del paratge on ens trobam, arribam al camí que volíem. Poques passes després
som a la carretera. Son les 14,10 h.
Per arribar a on tenim el cotxe caldrà caminar
per la carretera, cap a Orient, aproximadament uns 1.500 metres. Estam cansats
i aquest darrer boci ens acaba d'arreglar. La part positiva és que el dia ha
millorat molt. S'han obert clarianes i podem gaudir dels paisatges amb colors
més alegres.
Selva/Sóller, 30 desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada