TALAIA
VELLA I PAS DU PORC
Serra del
Cavall Bernat
(23.11.2018) La vertiginosa serra del Cavall
Bernat és una carena que arriba fins els 360 m d'altitud, situada a l'extrem
nord-est de la Serra de Tramuntana, al terme municipal de Pollença. S'estén des
del coll de Síller fins a la punta de la Salada. Està formada al seu costat
nord per vertiginosos penya-segats i al costat sud per un pronunciat coster cap
a la vall de Bóquer.
TEMPS
TOTAL: 4 hores 50 minuts
RECORREGUT:
5,600 km
DIFICULTAT
MITJANA/ALTA
La setmana passada ens vàrem quedar amb les ganes
de conèixer “el pas du Porc”. Ens va semblar un tant arriscada aquesta via de
baixada. Ens volíem treure el dubte de sobre, per això hi tornam aquesta
setmana.
Pensam que els dos passos, el de la setmana
passada i el d'aquesta, es poden cobrir en una sola volta, però tenen
l'inconvenient d'haver de deixar un cotxe a la sortida i un a l'arribada. En
cas contrari resulta una volta massa llarga, al manco per la nostra manera de
pensar i gaudir de la muntanya.
Així, doncs, decidida la ruta a fer, deixam el
cotxe a un “cul de sac” d'una urbanització, mig abandonada, de cala Carbó. A
una gran rotonda amb un pi al centre. Aquí hi arranca el camí que mena a
Pollença, passant pel coll de Síller, conegut com a camí del Port de Pollença a
cala Carbó.
Son les 8,40 h d'un matí que no promet res de
bo. Està molt tapat i el risc de pluja, tot i no esser alt, és ben present.
Just sortir del cotxe ens queda clara la ruta a seguir. Els espadats de la cara nord de la Talaia Vella son ben a la
vista i mostren la seva inaccessibilitat. Disposam de les informacions d’en Pep
Torrens i d’en Joan Riera .
Començam la caminada per un ramal que surt de
la redona, cap a sud-est. Molt poques passes més endavant s'acaba el carrer.
Ara tot és roquissar i carritxeres. No hi ha perill de pèrdua. El tirany està
ben marcat i les fites son molt abundoses. El cert és que no hi calen. Tenim
clar que ens hem d'atracar a la cresta que tenim davant, cap a l'est.
Seguir el tirany és senzill, tot i que no és
imprescindible. El territori és accessible casi bé per tot arreu.
En assolir la
cresta, o millor dit, en canviar de vessant, ...
...tenim a la vista el Port de
Pollença.
I també es fan visibles les murades pre-talaiòtiques, mirant cap a
nord-est.
Així com ens atracam a les faldes de la Talaia
Vella, ...
...les roques son més grans, solcades d'encletxes que faciliten la pujada.
La nostra següent fita és clara. Arribar a la primera de les murades. Hem
abandonat les fites i anam pujant pel roquissar. No hi ha cap dificultat en la
pujada. És més, seguint les encletxes de les roques, un pot pensar que hi ha
restes de camí que, a força de ziga-zagues, ens va atracant a la murada
inferior.
A les 9,25 h. arribam a la primera murada. Ens
sembla més tosca, manco elaborada que la segona, que ja vérem la setmana
passada. No és gaire alta, casi bé no és més que un seguit de roques
arrenglerades i amb una mica de reblada al darrera.
Només deu minuts després arribam a la segona
murada. De molta més entitat. Més treballada. Més imponent. Més revinguda. Ens
sembla que tancava l'accés a la Talaia Vella per la falda sud-oest. L'única via
possible per arribar al cim. La resta de vies han de fer servir alguns dels dos o tres passos. La resta de la cresta, que acaba al Cavall Bernat, resulta
pràcticament inaccessible.
Hem de seguir pujant. Volem passar pel cim de
la Talaia Vella, però no ens hi aturarem. La resta de la pujada no muda gens.
Seguim per sobre el roquissar, accessible i amb multitud d'alternatives per
anar pujant.
L'accés al cim es fa per la cara nord.
Hi arribam a les 9,45 h.
Hem feta molta via per arribar dalt de tot.
Ja
sabíem que la volta d'avui seria curteta (Port de Pollença i Punta de l'Avançada).
Cercam alguna alternativa i ens
decidim a seguir per la cresta de la Talaia Vella, en comptes de davallar al
planiol que hi ha al costat nord del cim.
Aquesta cresta es va tornat més esmolada així
com avançam cap al seu extrem est.
No sabem si podrem davallar ni si podrem
arribar al seu fi.
Tot és una incògnita, però molt ben recompensada.
Gaudim de
vistes espectaculars, del Port de Pollença, ...
...de la vall de Bóquer, així com de les serralades “trabucades damunt la mar”, ...
...que la
tanquen a banda i banda.
Hem estat de sort.
S'acaba la cresta i podem
davallar sense major complicació, ...
...per
retrobar el sender que ens menarà al pas du Porc.
Tanmateix no el
seguim, a n'aquest sender, si no que ens anam a passar vora el Forat de la
Talaia.
També ho vérem la setmana passada però ens sembla que es mereix aquest
petit esforç.
No ens impressiona tant com fa vuit dies, però realment és
espectacular aquest accident orogràfic.
Ara sí que ens dirigim cap al començament del
pas. Hi arribam en molt pocs minuts.
Son les 10,30 h. en arribar al seu començament.
Hom pensa que no fa gaires ganes amollar-se per aquí. Tenim seriosos dubtes que
ho fessin servir per pujar a la muntanya.
Més ens sembla una via oberta per
algun caminador agosarat.
Al manco el seu començament és prou complicat
com per desencoratjar al caminador poc arriscat.
Superar els primers bots, tot
i que no son especialment arriscats, si que mereixen tota la nostra atenció.
Per
descomptat que amb les roques humides resulta del tot desaconsellable i molt
més arriscat.
Es tracta de davallar per una canal empinada, ...
...de roca, per on hi
corre aigua, (les marques son evidents).
Ben aviat ens trobam damunt una esquena coberta
de carritxeres.
Son les 10,40 h. i estam baix les penyes de la cara nord de la
Talaia Vella.
Des d’on ens trobam sembla que no hi ha sortida. Haurem de
davallar una estona, orientats a oest, per atracar-nos als peus de les penyes,
on podrem veure que el territori ens permet seguir davallant.
També hi ha
algunes fites.
Si miram enrere veiem les imponents penyes, corcades de balmes,
que hem davallat gràcies al pas.
Cercam un lloc on descansar i poder gaudir de
l'espectacle que ens envolta.
Passam vora una balma, davallant, i ens decidim
per un esperó que veiem una mica més endavant.
Hi arribam a les 10,50 h.
Aprofitam per estudiar el territori i intentar esbrinar la ruta a seguir,
segons les informacions que tenim.
Queda clar que poc més avall hi ha un escaló
impossible de salvar, si no ho fem pel seu extrem nord-est.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,30 h. seguim el camí davallant,
orientats a l'est, per un empinada coma, on hi ha un pi gran, però clar de
brancam.
A les 12,00 h. arribam on el territori ens permet davallar més i
passar a la part baixa d'aquell escaló.
Ara veiem dos pins grans que estan
damunt l'escaló. És una de les fites que esmenten les informacions.
És el moment d'encarar cap a l'oest per poder
avançar per la nostra ruta. Ara no hi ha cap altre entrebanc de consideració
tret del propi territori. Un cop superats els dos pins de referència i arribats
a un “ninot” que serveix de fita, ...
...fent una ullada enrere, pensam que la volta
feta és una mica sense sentit ja que sembla que hauríem pogut venir directament
cap aquest punt seguint als peus de les penyes, sempre cap a l'oest. Aquest
comentari no esta comprovat, així que no és altre cosa que això, un comentari.
Poc passat aquesta fita del “ninot” ens trobam
just davall el forat que hem visitat fa una estona, al cap d'amunt de les
penyes.
Encara haurem de superar un parell de comes més,
abans d'arribar al darrer canvi de vessant. Tot el territori és cobert de
carritxeres i el camí ha vingut condicionat per les timbes que tenim al costat
nord i les penyes que tenim a sobre, pel costat sud.
A les 12,55 h. superam el darrer canvi de
vessant. Per darrera vegada, avui, podem gaudir de la grandiositat de les
muntanyes de la serra del Cavall Bernat.
Ens sembla un enorme ariet que entra
dins la mar.
Cap a l’altre costat veiem
el punt d'arribada i la darrera coma que haurem de davallar, però el territori
no presenta cap dificultat.
D'una manera un tant relaxada anam avançant i
davallant cap a la fi. Tornam a trobar moltes fites i un sender molt trepitjat
que arranca de la carretera, uns cent metres abans d'arribar a la redona.
Noltros evitam l'asfalt tant com podem i acabam una mica més amunt. Son les
13,25 h.
No ens resta més que arribar al cotxe i donar
per acabada la volta d'avui.
Selva/Sóller, 20 desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada