CLOTS CARBONS pels Colls i el pas de s'Argentó

CLOTS CARBONS

pels Colls i pas de s’Argentó

(26.10.2018)

Les dolines dels Clots Carbons son fenòmens càrstics, freqüents en alguns sectors de la Serra de Tramuntana. La majoria d’aquestes dolines estan envoltades per extensions rocoses, casi bé intransitables, constituint reductes en que la vegetació aprofita per instal·lar-s’hi (Endins).

TEMPS TOTAL: 6 hores 15 minuts

RECORREGUT: 9,400 km

DIFICULTAT MITJANA/ALTA

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Ha costat, però finalment ho hem aconseguit. Avui estrenam la nova temporada de caminades. Un cop passats els terribles aiguats, que han duit la tragèdia a una zona del Llevant de Mallorca, aprofitam el bon temps.

Tenim prevista una volta que sembla curta, encara que sabem que no ho és. Tampoc és bona de caminar.

Deixam el cotxe vora la plataforma del funicular i començam a caminar. Son poc passades les vuit i mitja d’un mati que ens promet un dia espectacular. No hi ha niguls ni corre oratge. La temperatura també és molt agradable, a pesar de l’altura de les muntanyes.

Ens encaram a la primera pujada del dia. Hem de posar-hi molt d’esment per seguir el tirany que ens ha de menar al “ Porxo Esbucat”, just a la cresta d’aquesta esquena i partió entre les finques de Cal Reis i Bini.

El senderó es veu molt malmenat. Els efectes dels aiguats son ben a la vista. Més sembla un torrentó que un camí. Hem arribat a dubtar-ho. Però no, és el que queda del caminet.

Son les 9,00 h. en passar vora les runes i tombar a l’altre vessant. Hem entrat dins Bini.

Seguim el camí, ben clar i amb senyals evidents del pas de cavalls i de bicicletes marcades al fang.

A les 9,25 h. passam un altre portell. Estam a prop de les runes de les cases velles des Colls, no hi hem estat i ens pica la curiositat, així que decidim atracar-nos-hi.

Però no hi anam directament des d’aquest portell. Ens decidim a fer-ho pel camí que ens ha de menar als Clots Carbons, que passa molt a prop d’aquestes runes.

Només hem de caminar cinc minuts més, davallant, per trobar el començament del camí que cercam. Just a la vora d’un bon grapat d’alzines. Les úniques del redol (Alzina Fumadora).

Arribam a les runes a les 9,40 h. Hi ha el que queda d’una era, unes edificacions no gaire grans i tancats pel bestiar. Ens intriga aquesta era en un redol sense terra de conreu. Pensam que havien de dur el gra a ventar-ho aquí i les cases servirien per donar aixopluc al personal encarregat de fer-ho.

Seguim el nostre camí, ara si, cap els Clots Carbons. Seguim aquest camí, clar i empedrat a redols, que ens mena entre encletxes del roquissar que ho domina tot per aquesta contrada.

Està prou tapat per les carritxeres però el podem seguir, encara que es va complicant segons avançam. Està, casi bé, tot empedrat, al manco els bocins que resten a la vista. La garriga en tapa la major part del trajecte.

Ens mena a passar entre grans roques i aprofita les encletxes per anar avançant. L'esforç que hem de fer és considerable. És una lluita continua contra el càrritx, que ho tapa casi tot. Els bocins que caminam damunt les roques ho agraïm, però no son gaires.

Ben aviat començam a davallar i arribam a una clotada, casi be circular, amb evidents senyes de feina feta. Una petita barraca, un bon marge i una galera on hi varen acaramullar el pedreny del redol. Pot ser hi varen conrear part del gra que duien a ventar a les cases velles des Colls.

Seguim, no sense dificultats, aquest camí que, ben segur, és una bona mostra de l'enginy per aconseguir menar a llocs certament allunyats i complicats d'arribar.

Mentre, hem sortit del pla i guaitam sobre la coma fonda on hi ha els Clots Carbons. Les vistes ara son amples. La mar es veu en calma i els racons de la costa que podem veure lluen tranquils i ben assolellats.

El camí empedrat ens mena sobre marges de sosteniment en perfecte estat. Segueix cercant les encletxes, ara per davallar als clots.

No és tasca senzilla, ni davallar ni seguir el camí. Pot ser seria un bon projecte destinar part dels fons de l'Impost Ecològic (ara que discuteixen en que destinar els diners recaptats), per netejar aquest camí als Clots Carbons. Però hi ha poques possibilitats, això és feina. I no és feina el que ells han de menester.

No sense una bona dosi d'esforç, arribam al Clot central, i més gran, a les 10,35 h.

Davallant hem tingut temps de decidir on berenar, serà a la cota 601, just devora el Clot situat més a nord-est.

Hi arribam a les 10,40 h.

Aquest punt ens dona l'ocasió de veure perfectament els tres Clots, ara coberts de bruc. Seguim pensant amb aquella era i el camí tan treballat per arribar aquí baix. Pot ser hi conreaven el gra, que després pujaven al Colls a batre'l. 

El punt també ens regala molt bones vistes del Morro de sa Vaca i environs de sa Calobra.

Així com de ses Mamelles i de la carretera.

És un bon lloc per fer un cafetet.

A les 11,20 h. seguim el nostre camí.

Partim cap al tercer dels Clots Carbons, més petit i amb més roques.

Haurem de creuar una zona planera, entre roques i carritxeres, ...

...per tombar a l’altre vessant...

...i començar una llarga baixada que ens ha de menar fins al torrent del Gorg des Diners.

És un territori ingrat. Ara no hi ha camí ni senderó.

Es tracta de tenir clar a on volem arribar i avançar per allà on la garriga ens ho permet.

El sol ens dona de ple i tenim molta calor. A la dificultat del càrritx s’hi han afegides les argelagues, grans, que ens regalen un bon grapat de punyides i rapinyades.

A les 12,30 h. arribam al jaç del torrent del Gorg des Diners, el creuam.

Decidim no fer cas del mapa i començam a pujar, costa a través, ara a cobri del sol. El territori és ben igual d'ingrat, encara més perquè ara pujam. Seguim sense camí ni sender, però ja ho sabem.

Anam fora la ruta habitual.

Feim servir com a referència aquell “ninot”, una punxa de roca, enorme i separada dels espadats que ens barren el pas. És just devora on hi ha el pas de s’Argentó.

La lluita contra el càrritx és constant però aconseguim enllaçar amb el sender a les 12,45 h. Tampoc és que sigui gaire més clar que el que hem trepitjat fins ara, però una mica si que hi guanyam.

La pujada es fa més feixuga com més amunt ens feim.

Aconseguim arribar al pas a les 13,00 h.

Un caminois penjat a les penyes...

...amb un portellet amb barrera de ferro.

Pensàvem que el pitjor hauria passat un cop superat el pas. La sorpresa es va fent més desagradable a mesura que avançam.

Caminam per un territori terrible. Hi ha algunes fites que, sembla, marquen els llocs manco complicats. Però ho dubtam.

Hem d'avançar per les encletxes que hi ha entre aquestes enormes roques. Per descomptat que les encletxes estan cobertes de mates de càrritx, espesses i grans, que casi ens barren el pas i ens dificulten cada passa que volem donar.

Avançam molt poc a poc. La calor és considerable. El sol ens dona de ple i aquest territori sembla no tenir fi.

Haurem de caminar en aquestes condicions més de quaranta minuts per aconseguir arribar al Pla d'en Gumbau. És una zona de conreu, ...

...també hi ha les runes d'una caseta de roter, que trobam ...

...poc abans d'arribar al camí dels Binis, o dels Cingles, que ens ha de menar cap al “Porxo Esbucat”, ...

...després de passar per la font Subauma, i altre cop,

pel costat de les ruïnoses cases des Colls. 

Son les 14,00 h. Estam ben cansats i encara ens manca una llarga pujada per arribar a la cresta. Anam ben “tocats”, suposam, per la manca de costum de caminar, perduda en el període d'inactivitat.

Superam la cresta, on hi ha el “Porxo Esbucat”, a les 14,40 h.

No ens resta més que davallar pel malmès senderó i arribar al cotxe. Ho feim a les 14,50 h.

Ha resultat un bon dia, tot i que, segons les informacions que teníem, pensàvem que no ens ocuparia tant de temps.

Selva/Sóller, novembre 2018