dijous, 1 de setembre de 2016

VOLTANTS DE LLUC


VOLTANTS DE LLUC
(01.10.2013) 
Un itinerari pels voltants de Lluc, en el que hem visitat, quasi sempre per camí, diferents fonts. Una sortida sense cap dificultat tècnica destacable, llevat de la seva llargària.
DURACIÓ: Sis hores
RECORREGUT: 13,400 km.
FÀCIL 
Hem triat aquesta ruta per començar la temporada, per tal d’anar recuperant la resistència física que hem perdut al llarg dels mesos d’inactivitat estival.
El dia és clar i en calma. No corre gens d’oratge i no hi ha niguls. A les 8,15 h. deixam els cotxes a l’aparcament de Son Amer i, ...
...tot just travessant la carretera que mena a Lluc, localitzem “es Sifó”, construcció de marès que permet que l’aigua travessi per davall la carretera. Antigament aquesta aigua es feia servir per moure el moli fariner de Lluc.
Seguint la síquia, que mena un cabal mes bé minso, ...
...arribarem a l’ull de la Font des Puig Ferrer. Son les 8,34 h.  Sembla que aquesta font pren el nom de l’antiga alqueria Puig Ferrer (Podium Ferrari) documentada el S. XIII.
Travessam unes marjades de conreu i olivar per entrar dins el bosc i recuperar el camí...
...que ens han de menar fins a s’Ermita. Hi arribam al voltants de les 9,00 h.
Es veu clarament que han fet feines de neteja del sistema de conducció de les aigües de la Font de s’Ermita, ...
...que en aquests moments és poc més que un rajolí magre.
Seguim pujant per l’antic camí de carboners i ens desviam cap el Mirador des Foment.
Hi arribam a les 9,20 h.
Des d’aquí, en comptes de tornar al camí que ens menarà al Coll Pelat, seguim per dins una petita coma, coberta de fullaca d’alzines, que ens deixa molt a prop del cim, i seguim per l’altre vessant recuperant els camins de la GR 221.
Tot just després de poques passes l’abandonam novament. És que agafam el camí que ens menarà directament a les cases de Menut. És una pista que davalla prou. En alguns bocins resulta amb una mica massa de pendent.
Menut fou de les famílies Clariana (S XIII-XIV), Màlferit (S XIV-XV) i Cànoves (SXVI-XVII). La família Cànoves la cedí al Monestir de Lluc.
S’han fet casi les 10,00 h. L’arribada a les cases de Menut resulta del tot agradable. Passam a la vora de marjades ben conreades, dedicades a viver d’espècies forestals i banc de llavors de plantes autòctones. A les cases hi ha molt moviment de personal. Es nota una activitat important. Entram a la clastra i ens sorprèn la torre de defensa, probablement del 1599. És una torre quadrada que, originàriament, devia estar del tot separada de les construccions que l’envolten i que donen forma a la clastra. Ara hi ha alguna construcció moderna, que casi l’ha integrada a tot el conjunt.
No ens hi enredem gaire i seguim el nostre camí. Però no ho feim per la carretera asfaltada que ens menaria a Binifaldó, sinó que seguim les restes d’una síquia que localitzem ben a prop de les cases, a la vessant oest. Haurem de caminar deu minuts per arribar a la mina de l’ull de la font.
Seguim el que queda de la síquia, actualment fora de servei perquè l’aigua es menada amb canonades de ferro fins a les cases de Menut. La mina roman tancada a pany i clau.
És la font de sa Magnèsia, fent referència a la quantitat d’aquest mineral que es troba a les seves aigües.
Davallam a la carretera de Binifaldó. La seguim fins a trobar, al costat oest de la carretera, el safareig de s’hort de Binifaldó.
És la senyal per tirar costa amunt pel costat contrari, seguint una canonada, i arribarem a la mina de la font des Cossi. Son les 10,25 h.
En aquest cas si que la mina és oberta i tenim accés al punt on hi vessa un rajolí d’aigua fresca i transparent, ...
...que surt per una petita síquia i va a vessar a dins un cossi.
Recuperam la carretera i ens dirigim a les cases de Binifaldó. Però no hi arribarem, perquè seguirem la pista GR 221, ...
...que ben aviat ens farà passar devora l’Alzina d’en Pere (o Alzina de Binifaldó) arbre catalogat com a singular. Li atribueixen una edat al voltant dels 500 anys. Son les 10,40 h.
Tot just passada l’alzina, abandonam el camí de Lluc a Pollença (GR221) i ens desviam amb orientació oest, seguint un altre camí de carro que, amb suau baixada, ens mena entre olivars...
...fins arribar a l’àrea recreativa de Binifaldó. Son les 11,00 h.
Aquí hi ha la font de la Coma de Binifaldó. És un bon exemple de font de mina. El seu cabal és molt magre i les aigües no son potables. Per una sequieta omple un abeurador pel bestiar.
És un bon lloc per fer un descans.
Seguim per la pista forestal i, després de superar algunes costes, arribam a la carretera de Lluc a Pollença.
Passam l’altre costat pel túnel adient i arribam a una zona de jocs infantils. Son les 11,50 h.
Cap a sud hi trobam un antic camí de carro, és l’antic camí de Mossa, ample i raonablement ben conservat. Amb suau costa ens mena, molt a prop de la carretera, en direcció a Lluc, ...
...travessant la coma des Bous, ...
...fins que arribam a una nova zona d’esbarjo, “es Pixarells”. Son les 13,00 h.
Abans, però, hem patit les conseqüències de seguir unes fites que ens menaven a un destí que no era el nostre, i ens ha abocat a un territori càrstic, del que no hem pogut sortir més que desfent el camí. Ens ha costat un esforç i un temps que no teníem previst.
Tota aquesta zona esta caracteritzada per les formacions capritxoses de les roques, “clots i esquetjars” es disputen el territori amb les “relles o monges”. Roques esmolades i amb formes capritxoses, separades per encletxes més o manco amples i més o manco fondes. El poc espai útil per la vida esta colonitzat per les alzines, quina lluita amb el seu entorn sembla no tenir fi. Caminar per aquí és una successió de formes, llums i ombres, cada una amb les seves característiques úniques.
Des d’aquesta zona d’esbarjo seguim per antics camins de carro o pistes forestals modernes, que ens menen per la Terra de ses Olles i poc després per la Cometa dels Morts, coneguda pels seus enterraments de l’època talaiòtica.
Travessar aquesta coma, seguint el camí de carro, resulta una mica pesat. El sol ens dona de ple i fa una calor poc corrent per les dates que ens trobam.
A les 13,20 h. arribam a la font dels Pixarells. Es tracta d’una gran roca situada al costat est del camí que seguim, de la que hi regalimen diferents reguerons d’aigua. O això és el que ens diuen i podem deduir per les marques que veiem. És que d’aigua no en veiem gens. Fins i tot l’aljub que deu arreplegar-la, està buit.
Seguim avançant per aquest camí que, després d’una curta pujada, ens regala amb una magnifica vista de tota la coma amb el puig Montibudell ben definit, al fons.
Sense abandonar el camí, ben assenyalat i trepitjat, arribam a l’exemple més emblemàtic de roca modelada per l’acció del fenòmens meteorològics, el Camell. Una roca de mesures considerables, molt més gran que l’home, quina forma recorda el perfil del camell. Son les 13,45 h.
Seguint el camí, a les 14,00 h. arribam a una zona esportiva del Monestir de Lluc i a la carretera.
Haurem de caminar-hi una estona per arribar a Son Amer.
A les 14,10 h. arribam al aparcament, situat al costat del antic rentador.
No esperàvem que fos tan llarga.

Selva/Sóller, setembre 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada