dilluns, 20 de febrer de 2017

MORRO DE SA VACA


MORRO DE SA VACA
Vaca de Cosconar
(10.02.2017) Aquest és un itinerari a on pots copsar la sensació de trobar-te a l’extrem del món, amb un paisatge espectacular, de roques erosionades, turmentat, però d’una bellesa impactant. La dificultat per arribar-hi i les prohibicions de pas, ho converteixen en un territori poc trepitjat i de gran soledat.
TEMPS TOTAL: 12 hores i 50 minuts 
RECORREGUT TOTAL: 30,200 km
DIFÍCIL
Aquest era un dels itineraris descartat més vegades, per mor de les dificultats per arribar-hi i les prohibicions de pas. El torrent de Pareis marca una frontera per tot aquest territori, amb un grapat de passos de certa dificultat, i si el que es vol és fer el recorregut de tot el camí, de Cosconar fins al coll des Bancalet, les opcions passen pel Clot d’Albarca des de Lluc, o pel torrent des Boverons des d’Escorca, i la complicació és la distancia.
Avui ens acompanyen el bons amics Jaume March i en Toni Ordines, que seran els nostres guies per aquest territori de la marina de Lluc. N’Andreu no ens acompanya.
La sortida és en fosca negra, per fer tot aquest llarg camí que creua la vall d’Albarca, fins arribar als costers de la vessant sud del puig Roig. Començàrem la crònica al portell de Cosconar, ja que esmentar el trànsit per la carretera que travessa el Clot d’Albarca, uns vuit quilòmetres, no presenta cap atractiu.
Son les 8,15 h. en arribar les barreres, ja a la part alta d’aquest camí, que dona entrada a la possessió de Cosconar, encara ens queden un parell de llaçades per arribar a les cases. Construïdes aprofitant un coval natural de la muntanya, situades als voltants de la cota 530, serà la màxima elevació d’avui.
No ens hi enredam gaire, així i tot mentre anam baixant per aquest camí de carro, cap al Quarter des Carrabiners,gaudim de les vistes del que sembla un fantàstic mirador. En Galileu, el massís del puig Major, tots dos nevats, el tall del torrent de Pareis, s’Entreforc, la serra de ses Farines... fins i tot el forat del Nuu de sa Corbata, mentre a un revolt del camí la font des Polls raja ben generosa.
En aquestes hores del matí fa una fretada, al Clot d’'Albarca hem vist una bona gelada als sembrats, el dia està ennigulat, encara que les previsions del temps per avui son bones, després d’un grapat de dies de pluges. 
Vorejam el restaurat (i tancat) quarter des Carrabiners pel seu costat sud-oest, ...
..i seguim el camí que baixa cap a la coma de ses Cases, que abandonam a la primera corba tancada cap a l’esquerra, per seguir un tirany fitat, direcció nord, i entrar dins una zona planera farcida de carritxeres, som al Sementer de la Mar, al costat est ens queda el torrent des Ferrerets. Avui corr l’aigua ben alegre, podem escoltar la remor.
Son les 9,02 h en creuar la paret seca que tanca aquest sementer, per entrar a una de les zones més "complicades". Hem de seguir nord, passant pel costat d’una sitja, seguint esporàdiques fites que ens guiaran pels millors llocs, ja que en aquest tram el camí, o el que queda, es troba pràcticament desaparegut, ens cal rastrejar-ho per trobar-ne qualque tram.
Després d’una primera clotada i haver traspassat un primer estret entre les roques, trobam restes de qualque tros del camí en més bon estat.
Som a una nova petita dolina tancada de rocam, al fons de la qual s’estreny i per on passa el camí, entre roques, la del costat dret semblen roques superposades, ja podem veure la punta de sa Vaca que guaita allà lluny.
En superar aquest "estret" entre aquestes roques, la panoràmica s’ha obert molt, i ens permet gaudir de millors vistes de sa Vaca, i al mateix temps ens fa prendre consciencia de la seva llunyania, i descobrim noves fondalades per on no sembla possible que pugui haver-hi un camí.
A partir d’aquí el camí de ferradura és fa més evident i fàcil de seguir, ben aviat arribam al Cocó de sa Murtera, un petit bassol davall les penyes, al costat del camí per recollir aigua de pluja filtrada per la roques.
Son les 9,25 h. en deixar aquest racó, ara el caminar és més relaxant,
el camí va avançant mentre perd alçada de forma suau, i ens permet gaudir del paisatge.
Al costat nord ja podem veure racons als que molt poca gent hi té accés. Cala es Tests, punta des Capellans, Racó de Lluc, accessibles des d’aquest punt seguint torrentera avall i per terreny força dificultós, ...
...mentre el camí fa un gir cap a sud amb dues llaçades per pujar fins a les proximitats d’un collet, inici de la coma de sa Mata que baixa cap al torrent de Pareis.
No arribam al collet, les fites i el tirany fan un gir cap a nord-oest, passant per una bretxa entre roques ...
...fins arribar a una cinglera, situada un poc abans del morro de ses Bledes, mirador del pare Rafel?.
Son les 10,31 h. en arribar a aquest fantàstic mirador.
L’entorn ha canviat radicalment, la panoràmica és espectacular, podem veure el pla des Pi i es Turmàs just davant nostre, i al seu costat el morro de sa Vaca, al darrera la mola de Tuent, fins i tot el Castellot i na Seca, i cap al oest els estreps nevats del puig Major.
Si miram cap al est podem veure la immensa mola del puig Roig i la Penya Roja amb els seus vertiginosos costers que cauen cap a la mar, el morro d’en Llobera, el d’en Bordils amb la torre de Lluc al seu cim, i fins i tot Punta Beca.
El dia ha millorat bastant, fa un bon sol, i una temperatura ideal per dur endavant aquesta ruta d’avui. Havíem deixat fins arribar a tenir a la vista aquest pla des Pi, la decisió d’arribar o no, al cim del morro de sa Vaca. Tots quatre estam d’acord en que hi hem d’arribar. La major dificultat d’aquest itinerari és la distancia, cal un bon estat físic per poder-lo dur a terme. S’ha de ser conscient que la tornada serà la part més dura del recorregut. Al mirador ens hi feim una foto de grup.
Després del cingle, el camí fa un grapat de llaçades i acaba per desaparèixer, és una baixada que es pot fer per qualsevol lloc, segurament la millor via és pel costat més apropat a la mar fins arribar al costat d’aquests quatre grans pins que donen nom a aquest pla, i deixant de banda la torrentera que davalla cap al morro de ses Bledes.
Vorejam es Turmás i anam a cercar, nord-oest, un collet situat a la cota 185,
...per un senderó fitat entre penyes.
Aferrats al penyalar des Turmàs, ens plantam en un ajustat pas
sobre els cingles des Bancalet, a on encara hi ha restes d’una vella reixeta. Hi ha restes de camí de ferradura per superar el pas.
La panoràmica segueix sorprenent, la Mola de Can Palou, el coll de Sant Llorenç, la muntanya de Moncaira, destaquen cap a ponent i just davant nostre sa Vaca de Cosconar i just a baix el coll des Bancalet.
La baixada és ràpida encara que el territori és força empinat, i en un no res som al collet. La coma que davalla as Racó de sa Vaca, oest, està poblada de pinotells. Al est, es Bancalet, és una raconada inaccessible.
Son les 11,36 h. en deixar enrere el coll. No hi camí de cap casta.
La pujada és per un territori escabrós,
amb poca vegetació ...
...i a on trobam algunes fites orientadores.
Hem necessitat casi 40 minuts per arribar ...
...al cim del Morro (277 m), ...
...assenyalat amb un muntet de pedres i una creu de ferro amb la inscripció "GEM 1982".
Silenci amb la remor de la mar és el que podem escoltar i “sentir” aquí dalt, a n’aquest extrem del “nostre món".
El Morro és una miranda captivadora, des de la qual el paisatge es veu canviat, diferent, fins i tot sorprenent. Es divisen tots els accidents de la costa fins a punta Beca, cala es Tests, morro d’en Bordils, morro d’en Llobera,...
...Punta des Capellans.
El puig Major, port de sa Calobra...
Es Turmàs, coll des Bancalet...
És un bon lloc per fer un cafetet...
Son les 13,15 h. en deixar el cim, ...
...hem de refer les passes, ...
...cap als estreps des Turmàs, ...
...el puig Roig, al fons...
...baixar al coll des Bancalet...
...deixar enrere el morro de sa Vaca....
...tornar a vorejar el Turmàs...
..i després en direcció sud-est, deixant enrere el pla des Pi,
envestir la pujada cap a la cinglera d’un formidable tossal que ens barra el pas.
Un cop al cingle, repetim la foto de grup.
Son les 15,04 h. en deixar enrere aquest mirador. Com ja sabem ara el camí és ben evident, ...
...i conegut, la màxima dificultat no serà seguir el seu increïble traçat, sinó la duresa del recorregut.
Seguim caminant, contemplant el llocs per on passam, fent manco comentaris que l’anada, per mor del cansament.
A la tornada el camí es pot veure millor aferrat al roquissar. Ben aviat deixam enrere el collet pròxim a la coma de sa Mata, tornant a passar per la coma de cala es Tests i la punta des Capellans.
A les 16,07 h. arribam al Cocó de sa Murtera, després d’un llarg i sostingut ascens, i d’haver travessat la zona de ses cuculles.
El que ens queda és la feina dura de retornar al quarter. És una caminada pesada, tot els temps hem caminat pujant. El dia s’ha tornat a tapar.
Sortim d’aquesta zona per arribar als marges que tanquen els sementers dels voltants del Quarter. Estam contents de l’experiència i del territori que hem conegut.
Però ens queda un bon tros per arribar a Cosconar.
 
Hi arribam a les 17,07. Encara ens resta superar els 8 quilòmetres de pista per arribar a Lluc.

Selva/Sóller, febrer 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada