PENYALS DE SON
CREUS I D'HONOR
pel pas de Son
Creus i volta al Picó
(03.01.2017)
La Comuna és un terreny comunal, de 789 ha, situat al terme de
Bunyola, que pertany a tots els veïnats del municipi. És un lloc ideal pels
senderistes, per la gran quantitat de possibles recorreguts, gràcies a multitud
de camins, tiranys... i passos per accedir-hi.
Son les 8,00 d’un matí ferest. Cobert de nuvolades grises
i bufa un vent potent. Fa fred. Deixam el cotxe al coll d’Honor. Volem arribar
al pas de Son Creus i sabem que no hi ha camí. El que no sabíem és que la
propietat per on hem de caminar, roman tancada amb una reixeta de fil ferro,
prou alta com per desconsellar saltar-la. Ens decidim a cercar una ruta
alternativa.
Per això ens decidim a provar sort pujant pel camí que arranca a
uns setanta-cinc metres del coll, al
costat d’Orient.
Seguim aquest camí una estoneta però ben aviat
desistim, perquè veiem que la seva tendència està orientada just al contrari
del nostre objectiu. Així que no ens queda altre remei que botar la tanca. Ho feim, amb cura de no fer mal be la tanca, en
un punt en que es veu clarament que altres persones hi han passat.
Ens trobam dins un alzinar que es veu arreglat. Ens
sembla que hi ha treta llenya i han deixat les alzines ben arreglades i la
garriga arregussada. Caminam per una pista forestal amb marques del pas de la
maquinaria.
A les 8,25 h. arribam a la fi de la pista, després de
diverses costes i baixades i deixar de banda diversos braços secundaris. Aquí hi
ha un caramull de branques seques d’alzines i la pista s’acaba. Noltros
mantenim l’orientació i l’alçada. És que per la volta d’avui tenim unes
informacions bastant difuses i el que deixa clar és que hem de voltar el Penyal
d’Honor i el de Son Creus, després hi trobarem alguna fita que ens menarà al
pas.
Caminar per dins aquest bosc és d’allò més complicat.
El territori és empinat i noltros caminam costa a través, a més, hi ha multitud
de arboceres quines branques més baixes son mortes i seques, el que ens dificulta
molt el pas entre elles.
A les 8,40 h. i de manera sobtada, arribam al que
sembla una pista forestal oberta de fa molt poc temps.
El terra encara és tou i
les branques tallades son verdes. No valorarem la seva legalitat perquè trobam
que fer net aquest bosc és una molt bona finalitat.
Aquesta pista ens fa davallar, fugint de sota les
penyes que tenim al costat sud-est. No es agrada gaire perdre altura però el
bon caminar ens ho compensa.
Tanmateix a les 8,50 h. la pista fa un gir total i
segueix amb una davallada precipitada. Noltros trobam que no l’hem de seguir i,
altre cop, anam a caminar per dins el bosc.
A les 9,00 h. ens trobam amb una nova tanca de fil
ferro.
També la botam per un lloc on està esbaldregada.
Entre els arbres que
ens envolten veiem molt a prop la mola del Penyal de Son Creus.
Sabem que l’hem
de voltar, així que seguim endavant i guanyant altura, sempre que el territori
ens ho permet.
Cada cop és més empinat i el bosc d’arboceres i ginebró és prou
espès.
Algunes soques d’arboceres son entorcillades, donant-les un aspecte
curiós.
A les 9,40 h. trobam les primeres fites, ...
...que ens
menen a pujar pel centre d’una petita i empinada coma.
Ens mena cap dret al
començament del pas.
Inici del pas de Son Creus
És una encletxa gens arriscada que, ...
...fent una ziga-zaga, ...
...ens
permet accedir a un escaló superior.
Seguint les fites arribam a un circ de
parets de roca.
Algunes encletxes, trobam que son intransitables. Sabem que el
pas, pròpiament dit, està més cap a nord, però el fet és que hem cercat una altre
opció, i ens ha permès veure una via de sortida prou accessible i no gaire
arriscada.
Amb molta cura ens decidim a pujar-hi.
Ens acaba de decidir el fet
de veure-hi, al cap d’amunt, ...
...una paret seca, senyal que volien barrar el pas al
bestiar.
A les 10,20 h. som al cap d’amunt dels penya-segats.
El temps segueix
ventós una cosa grossa. Aquí dalt, la remor és ferotge. Al manco el vent ens
decanta dels penya-segats i no tenim el perill que ens hi faci caure.
No podem
gaudir de l’espectacularitat de les vistes que, de ben segur, tindríem en un
dia clar i no enterbolit com el d’avui.
La
nostra propera fita serà el cim del Penyal de Son Creus.
Arribar-hi no presenta
cap entrebanc destacable. Res a veure del que hem passat fa una estona. Ara el
bosc és prou clar i planer com perquè la passa no resulti complicada.
Arribam a
la plataforma de formigó, on abans hi havia la torre de vigilància contra el
foc, a les 10,50 h. Per cert, el Govern Balear, o la Conselleria
corresponent, no s’han molestat a retirar aquest formigó tan poc “natural” del
cim de la muntanya. Conservar el Medi Ambient?...
Hem de cercar una mica de recer del vent per poder berenar, fer un cafetet i recobrar forces.
Només de passada, gaudim de les vistes de casi
tota la vall d’Honor i, ...
...enfora, Bunyola.
A les 11,20 h. seguim la ruta. Pasarem pel cim del
Penyal d’Honor. El caminar segueix igual d’assequible. Caminam per dins un
espès pinar que ens manté a recer del vent.
Passam pel cim a les 11,50 h. i
davallam, per anar a trobar la pista que passa una mica més avall.
És que de la
corba que marca, en surt el camí que hem de seguir.
A les 12,05 h. arribam a la pista i tot d’una
l’abandonam pel seu costat nord.
Vint minuts més tard arribam a una nova pista,
que ens ve del costat sud-est. Noltros l’hem de seguir cap a nord-oest, també
molt poca estona, ...
...perquè ben aviat arribam a una cruïlla, assenyalat amb cartell,
que indica el camí cap al coll de s’Arboçar.
Noltros no pujam per aquest camí,
sinó que seguim casi be dret, per entrar dins el comellar de ses Covasses.
Ara seguim un camí ben marcat, es veu que hi passen
moltes bicicletes. Davalla una mica precipitat i, a redols, hi ha pedreny i
terra a lloure. És una mica incòmode de caminar.
Però a les 12,40 h. arribam a un cul de sac
d’una altre pista.
Aquí hi ha ben assenyalat el tirany que ens ha de
menar a voltar Es Picó.
De bon començament és bo de seguir, però ben aviat el
perdem. Hi ha moltes fites però també arbres caiguts que dificulten la seva
localització.
Acabam caminant una mica massa avall. Bàsicament es tracta de
mantenir l’alçada i caminar sense dubtes. És un territori ingrat. Molt de rocam
i garriga seca que, a poc que ens descuidem, ens fa perdre alçada, precisament
el que no hem de fer. Recordam el primer cop que passàrem per aquí que els
dubtes ens tenien mortificats. Avui no passa el mateix.
Caminam segurs perquè
sabem que no estarem gaire en arribar a la paret de partió. Està situada damunt
una esquena des Picò i té un botador per saltar la tanca de fil ferro.
Es veu
que el propietari es prou espavilat i així evita que li facin malbé el tancat.
A les 13,15 h. passam la paret i entram dins un
alzinar molt amable. Sense garriga que destorbi per caminar. El territori no és
gaire empinat i ens mantenim a recer del vent, que no atura.
Menys de deu
minuts més tard arribam a un camí de carro, que ens mena a passar entre amples
marjades, no massa altes. Suposam que hi devien conrear algun tipus de gra o farratge
pel bestiar, perquè no hi ha ni una soca d’arbre, tret dels pins que ho han
colonitzat.
A les 13,36 h. la pista ens deixa just a la vora de
la carretera, a uns 350
metres del coll d’Honor, al costat d’Orient, a la
primera corba tancada.
Arribam al cotxe sense cap altre novetat. El dia
segueix ben igual de lleig i ventós. Son les 13,40 h.
Selva/Sóller, febrer 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada