divendres, 4 de setembre de 2015

BÀLITX D'AVALL per sa Tanca des Bous i el camí de ses Cometes


BÀLITX D'AVALL
per sa Tanca des Bous i el camí de ses Cometes

(16.01.2015) Una volta per racons ben oblidats i totalment abandonats, a poca distancia d’itineraris molt transitats pels caminadors. Camins empedrats per anar a llocs inversemblants, amb marjades d’oliveres, que encara ara es troben en bon estat. 

DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i mitja
RECORREGUT: 10,300 km
DIFÍCIL


El dia no s’ha presentat gens tranquil·litzador. Mentre anam al lloc de sortida fa una lleugera albaïna. De fet, ens plantejam seriosament desistir de la sortida d’avui.
Ens decidim a seguir endavant amb el pla i deixam el cotxe al Mirador de ses Barques. Son les 8,30 h. i, de moment, no plou.
Seguim l’antic camí de carro que ens menarà, ...
...entre olivars ben conreats, ...
...fins a prop de les cases de Bàlitx d’Amunt, ...
..., amb el puig de Bàlitx al fons. Però no hi passarem per devora perquè hi han posat un portell nou i roman tot ben tancat.
Passam la partió de finques...
...i entram a les terres de Bàlitx d’Enmig ...
...i, tot d’una, deixam el camí de carro per anar, costa a traves, per damunt els marges, ja no tan ben conservats.
Mantenim l’orientació nord i no perdem altura perquè el que pretenem és arribar a la pista que ens menarà fins a sa Tanca des Bous. Hi arribam a les 9,00 h.
Ara el camí és clar, seguim aquesta pista pel Pla des Ullastres, a redols malmenada pels aiguats.
És una caminada relaxant i ens permet gaudir de les vistes del clot de Bàlitx d’Enmig, quines cases han recobrat l’antic esplendor, per mor d’unes reformes integrals. Ben diferent de les imatges que en tenim d’altres caminades, en que poguérem entrar dins el pati interior de les cases, que estaven casi be del tot enrunades. I el puig de sa Bassa, al fons
Poc passades les 9,10 h. creuam un nou portell...
...i casi be tot d’una deixam aquesta pista per seguir pel camí empedrat, al manco els bocins que la pista no va engolir en la seva construcció.
És un caminet molt ben conservat, amb algunes voltes amb marges de sosteniment.
Molt agradable de caminar i casi net del tot.
A les 9,20 h. arribam al porxo de sa Tanca des Bous.
Porxo de sa Tanca des Bous
Corral i barraca aprofitant el buit de la roca
En comptes de seguir el camí, que ens menaria al pas de s’Heura, ens desviam cap a l’est, aquí hi comença un altre camí empedrat, ...
...que tot just ens fa passar vora una bassa coberta i té un coll de pou.
Seguir aquest camí, de bon començament, ...
...resulta senzill ...
...però, tan aviat com arribam on el territori és més gras de terra, la garriga l’ha cobert del tot.
És fàcil deixar-lo, que és el que ens ha passat a noltros.
Hem acabat a les marjades de l’olivar.
Ràpidament el localitzam novament, just a l’altre extrem de les marjades.
Ben aviat el camí comença una davallada casi be precipitada, ...
...entre aquest rocam sens límit.
No hi ha gaire garriga i el camí és clar.
Ben aviat ens trobam damunt una esquena...

...que ens deixa veure les cases de Bàlitx d’Avall així com tots els cims que l’envolten, Moncaira, pas des Pinot, coll de Biniamar,
 ...es Castellot,...
...torre de na Seca. . .
El camí segueix baixant,...
...fent ziga-zagues.
Lo bo dura poc i aviat s’acaba. Així passa amb aquest caminet.
Tan aviat com arribam a una zona més ombrívola i amb terra, el camí desapareix. Al fons podem veure les cases...
...de Bàlitx d'Avall
També hi ha ajudat alguns despreniments de roques dels penya segats, que tenim just a sobre nostro.
Trescant i seguint algunes restes, arribam a una sitja. És una bona senyal.
Hi trobarem el caminet del carboner. Idò no, tampoc som capaços de trobar-lo.
Tanmateix no devem anar gaire desencaminats perquè acabam per arribar al torrent per un senderó, amb evidents senyals que hi ha passat gent.
Creuam el torrent de na Mora a les 10,30 h. Mentre davallàvem hem decidit berenar a una gran balma que hem vist a l’altre costat del torrent.
Així que ens enfilam pel costat dret i ben aviat arribam a una pista feta per fer-hi “cales” al subsòl. Aquesta pista acaba just devora la balma.
Hi arribam a les 10,40 h. A noltros ens sembla que aquí hi vivia gent no fa tants d’anys.
Hi ha un bon forn de llenya, que ens sembla en perfecte estat. També es veuen les restes de paret de pedra en sec, que tancaven un redol de la balma, probablement on hi havia la vivenda. Ara està tot cobert d’excrements de cabres. Més endins hi veiem la boca d’una cova, o un altre balma, però no hi podem arribar de tan espesses que sons ses murteres. Algunes tenen soques realment gruixades i altes.
Mentre berenam, contemplam al territori per on hem davallat. Ens costa localitzar per on hi ha el caminet.
Altre cop ens fa pensar amb la duresa de la vida d’aquelles persones que els hi tocava viure per aquí. Una feinada per fer aquest caminet, molt probablement una via molt més ràpida per arribar a Bàlitx d’Amunt sense passar pel d’Enmig. 
Un bon lloc per fer un cafetet
Son les 11,20 h. en reprendre el camí.
Ens dirigim cap a les cases de Bàlitx d’Avall seguint aquesta pista,...
...creuam novament el torrent i arribam vora les marjades,...
...on hi pasturen els animals de la finca.
Seguim el caminet que tenen fet...
...per passar-hi els visitants...
...i ben aviat arribam a la part del darrera de les cases...
...de Bàlitx d'Avall,...
...on hi trobam un nou caminet que ens enfila vora les marjades de conreu i acaba a un cul de sac.
Haurem de entrar dins la garriga. Hi ha senyals del pas de persones, però la garriga és molt espessa. És complicat avançar, mentre pujam per les marjades d’olivar, casi be cobertes del tot de carritxeres. Bàsicament es tracta de pujar i anar a cercar el llom d’aquesta esquena, que ens queda cap a l’oest. Així mateix com més amunt ens feim més s’aclareix el bosc.
A les 12,15 h. arribam a la paret de partió de terme. També som al cap d’amunt dels penya-segats que pengen cap a nord.
Som a s'Esquena de sa Fam i, just darrera nostre Bàlitx d'Avall i la muntanya de Moncaira.
Mirant a nord veiem algunes marjades, mig tapades de bosc. Suposam que és aquí on hi trobarem l’anomenat “camí de ses Cometes”.
No ens resulta gens complicat trobar per on davallar-hi i ben aviat, vora les marjades hi trobam el camí que cercàvem. No hi ha dubtes, també hi trobam roba d’abric i estris de bellesa femenina (?).
Mentre tant el dia ha millorat, i molt. Ara fa sol i duim una bona suada, amb tanta pujada que hem fet. I la que ens queda.
Seguim el caminet, ben marcat i conservat per la natura, que de ma del home, darrerament no n’ha vist gens.
Així mateix ens passa el mateix que quan davallàvem.
En arribar a zones de terra, la garriga ha cobert el camí i ens costa localitzar-lo novament.
Saber si anam pel camí és tan senzill com comprovar que està empedrat. 
 A les 13,00 h. enllaçam amb el camí que hem fet servir de baixada.
La part emocionant del dia s’ha acabat. (Retrospectiva amb la roca que marca la separació dels camins, l'anada cap a l'esquerra, i la tornada pel camí de ses Cometes, per la dreta)
Tornam passar pel porxo de sa Tanca des Bous
Pel seu vell camí empedrat
A les 13,15 h. creuam el portell...
...i a les 13,30 som al portell de Bàlitx d’Amunt.
Deixam enrere la vall de Bàlitx
Mentre, el dia no s’atura de mudar. Tornam a tenir el cel cobert de núvols i aquella calor només és un record. Corre un oratge ben fred. Seguim les mateixes passes per tornar a arribar al Mirador de ses Barques. Encara serem a temps a emparar una lleugera brusca.  Arribam a les 14,00 h.

Ens pensàvem que seria una volta senzilla però ha resultat molt interessant.


Selva/Sóller, setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada