SERRA MITJANA
I FORAT DE CAN BAJOCA
(30.01.2015) Una volta per
racons amagats i ben propers, a més de l’espectacularitat del Forat, hem
trepitjat una Serra ben oblidada, plena de camins, i amb panoràmiques
precioses, de gran part de la
Serra i del Pla.
DURACIÓ TOTAL: Sis hores
RECORREGUT: 11,800 Km.
DIFICULTAT
MITJANA
El temps segueix molt inestable i tornam a tenir incertesa de poder sortir, així i tot ens decidim a provar sort i ho feim pel
redol de les terres de Massanella.
A les 8,20 d’un mati prou desagradable, tapadot i
ventós, deixam el cotxe a prop de les cases de Massanella i entram a dins la
propietat. No hi ha guarda però així mateix trobam un empleat i no ens posa
traves per passar.
Caminam un bocí del antic camí que anava de Caimari i
Selva fins a Mancor i passava ben davant les cases de Massanella. Avui aquest
resta tancat i el camí, en el seu dia, es va modificar per allunyar-lo de les
cases.
Ben aviat, però, el deixam per seguir el camí de carro que ens menarà
pel fons de la vall que tenim davant, ...
...entre olivars ben arreglats i ramats
d’ovelles.
Ens caldran trenta minuts per arribar a les cases de Can Bajoca.
Can Bajoca
Seguim la mateixa pista, amb la Selleta al fons, ...
... i només tres-cents metres més
endavant, ...
...l’abandonam per travessar el torrent ...
...i envestir les primeres costes.
Es tracta de seguir un caminet, de bon començament casi esborrat, que així com
pujam es fa més evident i el marget que l’aguanta més clar.
És una costa prou
empinada i l’esforç ens ajuda a espolsar-nos el fred.
A les 9,10 h. arribam a una barrera ben conservada i
passam a l’altre costat d’una paret coronada de reixa metàl·lica, ...
...és la partió
de Massanella i el Rafal.
El territori s’ha obert i estam casi be damunt
l’esquena d’aquest primer turó, sa Selleta. Se’ns obren vistes damunt el
torrent des Corral Fals.
La nostra orientació es clarament a ponent, seguint un
camí de carboners, ben conservat pel que fa al marget que l’aguanta, ...
...però el
seu pis resultaria intransitable per una bístia.
La capa de terra que amagava
les pedres ha desaparegut del tot.
Hem de caminar per damunt aquest pedreny tan
incòmode una bona estona.
Però no ens privam de gaudir d’aquestes bones vistes
del xap del torrent des Corral Fals i dels successius cims de l’altre costat,
Coma des Mart, Corral Fals, Es Pinetons, Es Frare, Ses Cuculles.
A estones ens arriba alguna retxillera de sol però la
nuvolada que guaita per darrera el Tossals Verds és negre del tot. No estam
gens segur d’acabar eixuts avui.
Només quinze minuts més tard sembla que el camí
s’acaba a una sitja.
Haurem de pujar per damunt les roques llises que ens
trobam.
Si fins aquí el camí era casi pla, ara ens toca pujar de valent, mentre
entram a dins la coma Roja.
Seguim les fites però l’important és l’orientació a
nord, ...
...perquè es pot pujar per onsevulla.
Al cap d’amunt ens trobam al peus de
les penyes roges que donen el nom a aquesta coma, no gaire ample i ben
empinada.
Retrospectiva de la vall caminada, amb el camí de carro ben visible...
...Selva.
Seguint pels peus de les penyes, ens encaram a ponent, mentre seguim
pujant pel roquissar d’un xaragall. Si ens giram tenim una magnifica vista de
la vall que hem caminat, amb el camí de carro ben visible.
A les 9,50 h. arribam al Pla de la serra Mitjana.
Tot
d’una localitzam restes d’una barraca i sitja de carboner, ...
...i a continuació el
camí que creua aquest Pla.
No sabem si aquest camí hi arriba pujant des d’on
l’hem abandonat fa vint minuts però sospitam que és així.
Abandonam momentàniament el camí per arribar a veure
els forats de dos avencs que hi ha just als peus d’un esperó ben visible i
inconfusible.
Així mateix ens ocupa quinze minuts arribar-hi i feta la visita
retornam al camí.
Sense abandonar el camí, tot i que en molts de bocins
la garriga ens posa a prova, anam pujant mentre entram a dins la coma Gran.
La
pendent és fa notar altre cop mentre anam de sitja a sitja.
Guayam altura i eixamplam
les vistes. Part damunt dels cims de sa serra Mitjana ara hi guaita el puig de
s’Alcadena.
També ens arriben les bufades de vent gelat que no fan altre cosa
que atracar-nos els niguls negres.
A les 10,40 h. ens aturam a una sitja, on no hi bufa es
vent, i descansam una estona mentre berenam.
A les 11,20 h. seguim pujant. La
garriga ha donat pas al bosc d’alzines...
...i més amunt arribam al roquissar de la
cresta. Son les 11,35 h.
Des de que hem visitat els avencs hem deixat de banda
les informacions que portàvem, ...
...i en comptes de voltar la cota 746 de la serra
Mitjana pel seu costat oest, ho feim pel costat est, que ens queda més a prop i
més accessible.
A les 11,50 h. passam al costat nord de la serra i entram dins
el comellar que mira directament cap al torrent des Bosc.
Justament ara, que
ens toca davallar per damunt roques llises comença a ploure. La cosa es
complica.
Tot s’ha tornat llenegadís i la davallada molt insegura.
Davant nostre, ses Bassetes i el Massanella...
...i el comellar des Bosc, coll de sa Línia, n'Alí i el puig desa Fita.
Cercant un
territori manco complicat i més segur per a noltros, davallam pel costat nord
d’aquesta coma oberta i empinada. Tanmateix no hi ha diferència i a les 12,15
h. arribam a una sitja.
No ha plogut molt, però ha bastat per deixar les roques
ben humides, així que el trobar el camí dels carboners ens ha estat un descans.
Aquest camí resulta d’allò més agradable, ben
definit, casi net de garriga i casi bé del tot pla.
Avançam aviat i només
quinze minuts mes tard arribam al Forat de Can Bajoca.
Una penya enorme que
sembla aguantar-se damunt una més petita...
...mentre queda un espai lliure a davall,
per on hi passa aquest camí.
També hi ha restes de paret seca i algun boci de
camí empedrat.
Abandonam la vista del puig de Massanella, on hi son ben a la
vista moltes clapes de neu i passam al costat sud de la serra Mitjana mentre
seguim per aquest camí.
A les 13,00 h. el camí ens deixa, de manera sobtada a
un altre camí que trobam. No sabem si partir cap a nord o a sud. Aquest camí no
apareix al mapa que feim servir.
Aplicam la lògica i giram a sud, que és on hi
ha les cases de Massanella. El camí està fitat i marcat amb pintura antiga.
També es veu trepitjat.
Així mateix intuïm que aquest camí ens mena a
transitar per la part alta de s’Estret i
només cinc minuts més tard arribam a un seguit de graons rudimentaris que
permeten superar un esperó de roca.
Uns metres més avall retrobam el camí.
Ara tenim vistes clares de les penyes roges que donen
forma a la cara est de s’Estret.
El caminet aprofita les encletxes entre les roques
per passar-hi.
També manté ben conservat tot el parament de margets que
l’aguanten.
Resulta del tot evident que ens mena pel cap d’amunt de les timbes...
...de la cara est de s’Arreplegada.
A les 13,30 h. arribam a la barrera que hem creuat de
bon matí.
Hem fet la volta i ara ens toca davallar per on abans hem pujat.
Ens ha semblat molt més curta, la davallada, i només
amb deu minuts arribam al camí ...
...i després a les cases de Can Bajoca.
Ara ens queda, tal vegada, el bocí més avorrit.
Caminar els dos quilometres que ens separen del cotxe.
Tenim molts comentaris a fer de la volta d’avui i el
camí ens passa de manera agradable. El temps també hi ajuda. Els niguls s’han
esqueixat i el sol ens arriba ben de ple, però no encalenteix gens.
A les 14,10 h. arribam a la carretera. No hem tingut
cap trava per sortir de la possessió.
Selva/Sóller, setembre 2015
Ben aviat, però, el deixam per seguir el camí de carro que ens menarà
pel fons de la vall que tenim davant, ...
...entre olivars ben arreglats i ramats
d’ovelles. 
Ens caldran trenta minuts per arribar a les cases de Can Bajoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada