dijous, 10 de setembre del 2015

TRAVESSA PARC DE LLEVANT coll Paret - Bassa de sa Vaca - Camí d'en Mondoi - Pas des Barracar


TRAVESSA PARC DE LLEVANT
Coll Paret - bassa de sa Vaca - camí d’en Mondoi - pas des Barracar

(13.02.2015) El Parc natural de la península de Llevant, situat al nord-est de l'Illa, amb 1.671 Ha de superfície, abasta una ampla zona de les muntanyes d'Arta. Se la considera un àrea d'especial interès de la natura i la protecció de les aus. 
DURACIÓ TOTAL: Sis hores i 20 minuts.
RECORREGUT: 12,500 km.
DIFICULTAT MITJANA
Seguim amb mals pronòstics de temps i, en un intent de fugir-ne, ens hem decidit a fer una volta pel cap Ferrutx.
Aquesta zona ens queda molt a lluny i en deixar el cotxe és necessari fer una caminada per atracar-nos als punts que volem visitar.
Aquestes circumstàncies son les que ens condicionen les rutes per aquest redol, i avui no ha estat una excepció.
Son les 8,30 h. en començar a caminar, al cul de sac de l’urbanització de Betlem.
Caminam una bona estona pel camí de carro que voreja la mar.
És una estona de passejar mentre gaudim de diferents vistes de la badia d’Alcúdia i dels penya-segats de la Talaia Freda.
Son les 9,15 h. quant abandonam aquest camí, que mor al Caló, i ens desviam cap a l’est, on hi veiem, a poques passes, les restes de sa barraca d’en Metxo o des Carrabiners.
Seguim un senderó, a estones ben visible, que s’enfila per aquesta esquena,...
...que penja pel seu costat nord cap al torrent de sa Partió.
Hi trobam algunes fites orientatives, perquè la realitat és que es pot pujar per onsevulla.
La finalitat és arribar a un esperó ben visible, ...
...que té un gran xap...
...per on haurem de passar,...
...per accedir al territori superior.
Un cop damunt aquest esperó contemplam un ample territori que s’estén al nostres peus.
Es Caló, es Pla des Caló, la badia d’Alcúdia, ...
...Betlem, Colònia de Sant Pere, etc. El dia no és gaire clar i les boires pasturen a voler pels cims que volem pujar.
Encara tenim una bona estona de pujar.
El territori no és gaire desagradable però si de fort coster. Cobert de carritxeres, garballons i mates de llentrisca no resulta senzill avançar i hem de fer constants ziga-zagues.
Torrent de sa Partió i Esquena des Mul.
Mentre pujam, la panoràmica es va ampliant.
Sense major dificultat, a les 10,20 h. arribam al cap d’amunt de les penyes.
Hem arribat al coll Paret. Aquí hi acaba el camí des Presos. Talaia Moreia, al fons.
La nostra propera fita és arribar, el més aviat possible, a l’altre costat de la península, sempre cap a llevant. Volem arribar vora la font de sa Vaca.
Podem seguir els diferents braços del camí dels Presos, però ens decidim per anar-hi de la manera més directe, ...
...creuant un territori que resulta molt més incòmode i desagradable que els que ja hem caminat avui.
Anam pel costat esquerra de la coma on hi corre el torrent de Galleric.
Ens mantenim a la mateixa alçada i orientació. Creuam un seguit de petites comes sense gaire desnivell mentre mantenim, casi tot el temps, a la vista la tanca de reixa que delimita una part del Parc de Llevant.
El dia es manté incert. A estones ens arriba algun raig de sol o bufada d’aire gelat i les nuvolades tapen o destapen el cel blau, segons les diferents onades que van passant. El puig de sa Vaca, al fons.
Bassa de sa Vaca
A les 11,30 h. arribam al cap d’amunt de la coma del Regueró de sa Vaca, a on hi ha la font del mateix nom.
Seguim orientats a llevant i aquesta coma es precipita de manera violenta cap a la mar. Tenim dubtes seriosos de seguir amb el nostre camí, tal i com l’havíem pensat fer. Pensam que voltar el cap Ferrutx vora mar, resultarà feixuc i ens ocuparà un bon grapat d’hores. Decidim canviar d’objectiu. És l’avantatge de ser un grup petit.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Devers les 12,00 h. després del berenar i recobrar forces, seguim la pista per la vessant oest del puig de sa Vaca ...
...i de la penya Roja, ...
...que ens deixa al camí d’en Mondoi.
Ara tenim noves vistes de la zona d’Albarca, ...
...Arenalet des Verger, torre des Matzoc i, fins i tot, el cap des Freu. Seguim aquest camí, ara orientats a l’oest, que ens mena a passar pel pla de ses Bitles...
...i just vora el gran Pi de sa Romana, dit així perquè aquí hi pesaven els materials que es treien d’aquesta contrada, carbó o llenya.
Aquest camí ens mena, pujant, a força de ziga-zagues per la cresta...
...que separa les comes dels torrents de Galleric i de Penya Roja.
Amb el cansament que pasejam, trobam aquesta pujada una mica feixuga, a més, ara ens dona el sol i la sensació de calor també hi ajuda.
A les 13,10 h. aribam al camí des Presos, que haurem de seguir una estona mentre voltam les faldes del puig de sa Tudossa. Una nova estona molt agradable de passejar per aquest camí suau i amb vistes que van mudant a mesura que avançam. Un no pot deixar de pensar en les penúries d’aquells homes que, en molts de casos sense motiu, es veien obligats a una feina tan dura i en unes condicions semblants a l’esclavatge. A les 13,20 h. passam pel creuer on hi arranca el camí de s’Esquena Llarga que davalla cap a l’oest, mentre que cap el sud hi veiem el puig des Porrassar.
Només uns dos-cents metres més enllà, dins una corba amb el territori casi planer, al Pla de sa Vauma, abandonam el camí i ens oriemtam cap a l’oest.
És una tirada curteta...
...caminant entre una garriga magre, ...
...fins arribar a la cresta dels penya-segats.
Hi arribam a les 13,30 h. Altre cop hem recobrat la vista de la costa est del cap Ferrutx.
Som al cap d’amunt del pas des Barracar, també anomenat pas des Porcs (?).
Està marcat amb una fita i la manera de superar-lo és prou curiosa. La morfologia de la muntanya és a força d’estrats de roca.
Aquests guaiten de manera que donen forma a una espècie d’escala amb graons massa alts com per saltar d’un a l’altre.
Es tracta de caminar a dreta i esquerra, per trobar els punts on és senzill anar davallant.
Així mateix hi ha algunes fites i el senderó està prou marcat.
El superam sense cap tipus de dificultat. N’hem tingut prou amb deu minuts.
Ens trobam al cap d’amunt de la coma des Barracar.
Hem de seguir davallant entre carritxeres i per un territori amb molta pendent i llenegadís.
Hem d’anar amb compte perquè davall el càrritx hi poden haver pedres amagades que ens facin caure. L’objectiu és a la vista. Ben enmig del comellar, vora el que hom s’imagina que és el torrentó, hi veiem una gran fita. És cap allà que ens adreçam. Al fons del comellar veiem clarament un petit estret entre penyals. Aquesta és la sortida natural del torrentó. A més, sabem que també hi ha un parell de fonts, la més cabalosa la des Barracar.
La baixada resulta feixuga però tampoc és massa llarga. A les 14,15 h. arribam a la primera de les fonts. A partir d’aquest punt el torrentó mena aigua i el territori es torna més còmode. Ben aviat sentim la remor d’una nova font, que surt una mica enllà, pel costat esquerra. Som ben a prop de l’estret.
A les 14,20 h. arribam al punt per on haurem de davallar per aquestes roques humides i llenegadisses, ...
...al manco el bot no és gaire alt i casi be ens deixam arrossegar per damunt elles.
Font des Barracar
Molt poc després de l’estret ens trobam amb el final d’una pista, que seguim, davallant a estones vorera del torrent. Ben aviat, però ens mena per un territori una mica més planer mentre el torrent es va encaixant entre les roques i tenasses de terra.
El darrer bocí el trobam net de garriga. Es veu que hi han feta feina de valent i el redol lluu de manera agradable.
Estam a punt d’arribar a les runes des Barracar, quin lloc és realment encisador.
La vista des Caló, que ara hi dona el sol i el cel ha quedat net de niguls, és tot un espectacle.
Poques passes més endavant arribam al camí que, de bon matí ens ha menat fins a vora es Caló, son les 14,30 h.
Tornam cap a l’urbanització de Betlem pel mateix camí. Ara no hi ha perill de ruixats ni ens arriben les bufades d’aire gelat. El sol ens dona de ple i la caminada resultaria casi perfecte, si no fos pel cansament que aguantam.

Arribam al cotxe a les 14,50 h. No hem pogut fer la ruta que teníem pensada però la volta ens ha sortit “redona” i n’estam ben satisfets.

Selva/Sóller, setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada