pel Campàs i
es Rajolí
(27.02.2015)Hem caminat per un
territori que es troba situat a l’extrem occidental de Mallorca. Per una
contrada altre temps habitada i avui abandonada i cremada. Malgrat això, encara
és possible distingir restes de construccions, senders i camins, construïts a
llocs inversemblants.
DURACIÓ TOTAL: Quatre hores i mitja.
DURACIÓ TOTAL: Quatre hores i mitja.
RECORREGUT: 8,700 km.
DIFICULTAT
MITJANA
Seguim patint les conseqüències del mal temps i les
previsions per avui no son gens encoratjadores, així que estam disposats a no
poder caminar. No abandonam l’esperança i decidim anar a la punta sud-oest,
pels voltants d’Andratx.
Els temps a anat mudant a mesura que ens acostam al
nostre destí. Hem passat de pluja
generosa a un cel atavellat amb més clarianes que fosques.
A les 8,15 h. som al coll de sa Gramola, nom que es deu a un antic propietari d’aquestes terres.
A les 8,15 h. som al coll de sa Gramola, nom que es deu a un antic propietari d’aquestes terres.
Ens hem animat a fer la volta més llarga de les dues
que teníem preparades, així que crestejarem els penya-segats de ses Serres.
Després davallarem fins el torrent des Rajolí.
Per això, de bon començament, seguim una estona el GR 221, mentre redescobrim aquest paisatge, verd i orfe de grans arbres, que s’ha obert després del fatídic foc del 2013. Onsevulla que ens giram, veim soques socarrades i pins morts. La majoria ajaguts a terra, a manera de petits margets de contenció per evitar l’erosió i pèrdua de la terra. Alguns aguanten, drets, com a recordatori d’aquella feta.
Per això, de bon començament, seguim una estona el GR 221, mentre redescobrim aquest paisatge, verd i orfe de grans arbres, que s’ha obert després del fatídic foc del 2013. Onsevulla que ens giram, veim soques socarrades i pins morts. La majoria ajaguts a terra, a manera de petits margets de contenció per evitar l’erosió i pèrdua de la terra. Alguns aguanten, drets, com a recordatori d’aquella feta.
Les comes que tenim al costat nord, mentre caminam
per la pista, som amples i no massa empinades, totes cobertes de carritxeres i
garballons de verd tendre i ben intens.
També han comparegut una munió de camins, senderes i marges, que abans romanien coberts pel bosc incontrolat i la garriga.
També han comparegut una munió de camins, senderes i marges, que abans romanien coberts pel bosc incontrolat i la garriga.
Fa molt de
fred i una ventada que no és pot aguantar. Anam ben abrigats i no
aconseguim entrar en calor. Un cop deixat enrere es Campàs, que ara si permet
veure les amples marjades que li donen el nom, i superades unes petites costes,
arribam damunt el llom, al collet de ses Pedrisses.
La pista comença un lleuger descens i noltros l’abandonam. Tenim ben a la vista la primera fita del dia, és la cota 408 on hi ha un vèrtex geodèsic (puig d’en Macià Andreu).
La pista comença un lleuger descens i noltros l’abandonam. Tenim ben a la vista la primera fita del dia, és la cota 408 on hi ha un vèrtex geodèsic (puig d’en Macià Andreu).
Caminam per damunt el roquissar de pedres no massa
grans i a lloure. El vent ens bat de ple però ens anima veure com el cel és
cada cop més clar.
A les 9,00 h. arribam al cim i gaudim de les vistes,
...
...des del port d’Andratx, s’Arracó, puig d’en Farineta, Paret des Moro,...
...ses Bases, s’Evangèlica, s’Esclop, etc.
Mirant cap a nord-est, la nuvolada fa feredat del negre que ens mostra. Al manco ens queda enfora.
...des del port d’Andratx, s’Arracó, puig d’en Farineta, Paret des Moro,...
...ses Bases, s’Evangèlica, s’Esclop, etc.
Mirant cap a nord-est, la nuvolada fa feredat del negre que ens mostra. Al manco ens queda enfora.
El camí que volem fer és clar i sense pèrdua
possible.
Ens encaram cap a la cresta dels penya-segats de ses Serres.
Des del cim on estam cap a nord.
Arribar-hi és senzill i casi be pla. Les primeres vegades que guaitam quedam copsats. Els penya-segats es precipiten, casi be verticalment, cap a la mar. Una mar blava i molt remoguda, quines ones marquen, a força de rompre a les roques, els seus límits amb una retxa blanca de sabonera. El foc va arribar als límits dels penya-segats i va cremar uns pins, malgarbats i turmentats per les ventades. En queden les soques com a testimoni.
Ens encaram cap a la cresta dels penya-segats de ses Serres.
Des del cim on estam cap a nord.
Arribar-hi és senzill i casi be pla. Les primeres vegades que guaitam quedam copsats. Els penya-segats es precipiten, casi be verticalment, cap a la mar. Una mar blava i molt remoguda, quines ones marquen, a força de rompre a les roques, els seus límits amb una retxa blanca de sabonera. El foc va arribar als límits dels penya-segats i va cremar uns pins, malgarbats i turmentats per les ventades. En queden les soques com a testimoni.
Seguim avançant a nord, seguint les crestes de ses
Serres.
Al mateix temps, les vistes de la vall per on hi corre el torrent des Rajolí es fan més amples i anam descobrint les diferents cases que hi ha.
Aquesta esquena que ara trepitjam va resultar arrasada del tot. No hi ha més que petits troncs cremats allà on abans hi havia garriga.
Una de les vegades que guaitam, veiem una coma empinada i abocada a la mar, sa Fondalada de ses Basses. Un territori que ens sembla inaccessible però hi descobrim la traça d’un caminet i, mirant amb més atenció, un rotllo de sitja. Aquests detalls no deixen sorprendre’ns.
Al mateix temps, les vistes de la vall per on hi corre el torrent des Rajolí es fan més amples i anam descobrint les diferents cases que hi ha.
Aquesta esquena que ara trepitjam va resultar arrasada del tot. No hi ha més que petits troncs cremats allà on abans hi havia garriga.
Una de les vegades que guaitam, veiem una coma empinada i abocada a la mar, sa Fondalada de ses Basses. Un territori que ens sembla inaccessible però hi descobrim la traça d’un caminet i, mirant amb més atenció, un rotllo de sitja. Aquests detalls no deixen sorprendre’ns.
Cap l’oest hi tenim la gran mola del puig de ses Basses amb les seves parets casi be verticals damunt la mar.
A les 10,10 h. arribam al punt on ses Serres també es
precipiten cap al tall des torrent des Rajolí, ...
...que aboca les aigües a la mar d’una manera desbaratada.
Noltros mudam l’orientació i giram a est.
Ens toca seguir davallant i fugir dels dos torrentons que acaben morint dins el tall del torrent principal. Creuam uns redols que es salvaren del foc i dues petites comes. A la primera el torrentó es sec i a la segona, al torrent d’en Corso, hi ha gorgs amb aigua.
...que aboca les aigües a la mar d’una manera desbaratada.
Noltros mudam l’orientació i giram a est.
Ens toca seguir davallant i fugir dels dos torrentons que acaben morint dins el tall del torrent principal. Creuam uns redols que es salvaren del foc i dues petites comes. A la primera el torrentó es sec i a la segona, al torrent d’en Corso, hi ha gorgs amb aigua.
Les cases des Rajolí ens serviran de referencia per encarar la
davallada, per dins una coma no gaire empinada i prou senzilla de caminar.
Així mateix hem d’evitar un bon grapat de pins ajaguts i socarrats i creuar una tanca, esfondrada, de fil de pues.
Així mateix hem d’evitar un bon grapat de pins ajaguts i socarrats i creuar una tanca, esfondrada, de fil de pues.
A les 10,50 h. arribam al torrent des Rajolí. Du aigua
abastament i ens trobam envoltats de més tanques de fil de pua. No tenim altre
remei que botar-la per seguir el nostre camí. Tancar un torrent pensàvem que no
estava permès.
Creuam el llit del torrent i anam a cercar la pista
nova que mena a prop des Carregador. Mentre ens hi atracam, tenim ben davant
nostro el puig Roig. Un esperó de 189
m. que té, al seu costat oest el xap del torrent des Rajolí
i, ...
...al costat est, es Carregador. Anam a guaitar a aquest darrer punt però ho deixam anar. La maregassa i la ventada ens fan mudar d’idea.
Decidim pujar al cim del puig Roig.
...al costat est, es Carregador. Anam a guaitar a aquest darrer punt però ho deixam anar. La maregassa i la ventada ens fan mudar d’idea.
Decidim pujar al cim del puig Roig.
És una pujada no massa feixuga i tenim la sort que
ben aviat ens trobam a recer del vent.
Fem algunes ziga-zagues per endolcir la pujada...
...i a les 11,15 h. ens instal·lam a un bon lloc per reposar forces i
gaudir de noves vistes de la costa. Ses Serres i Cap Fabioler.
És una miranda espectacular dels penya-segats de s'Evangèlica. El sol ens dona de ple i gaudim d’una estona molt agradable. Un bon lloc per fer un cafetet.
Fem algunes ziga-zagues per endolcir la pujada...
És una miranda espectacular dels penya-segats de s'Evangèlica. El sol ens dona de ple i gaudim d’una estona molt agradable. Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,50 h. tornam enrere i davallam per anar a
cercar el coll que ens separa del camí, on hi ha una sitja o petit rotllo
d’era, que té ben a la vista la disposició de les pedres que li fan de trespol.
Just devora hi ha unes runes d’una caseta amb dos portals.
Ben aviat tornam a caminar per aquesta pista
formigonada que ens mena pel costat dret del torrent, mentre guanyam altura i
ens separa d’ell. Estam en el canal per on hi corre amb més força el vent, que
ara ens arriba de darrera i ens ajuda un poc a caminar.
Aquesta pista ens mena just als peus dels
penya-segats que cauen del puig de s’Evangèlica.
El panorama es repeteix, soques de pins socarrats col·locades per retenir la terra.
Passam vora les cases des Rajolí... ...i ben aviat sortim de la propietat. Son les 12,20 h.
El panorama es repeteix, soques de pins socarrats col·locades per retenir la terra.
Passam vora les cases des Rajolí... ...i ben aviat sortim de la propietat. Son les 12,20 h.
Seguim pujant per aquest camí, que ben aviat ens
torna a menar vora el torrent, que acabam creuant-lo just a la primera corba
que ens trobam. Està ben clar que per aquí hi passa la gent. A l’altre costat
del torrentó hi ha una nova pista, o camí de carro, i una tanca de reixa, alta
i aguantada amb pals de fusta, també socarrats.
Seguim aquesta pista, pujant, i ben aviat la deixam,
seguint aquesta reixa, creuam una marjada abandonada i arribam a un altre
torrentó. Som al comellar de sa Guixeria.
Aquesta serà la nostra ruta de tornada. Sabem que
trobarem un antic camí de carro que anava vorejant el torrentó. Passam al
costat esquerra del torrentó i, ben aviat, trobam el camí. Està casi be
impossible de caminar. Soques i branques de pins cremats resulten un obstacle
important.
Tanmateix la feina del foc no es del tot negativa. Segurament abans tampoc s’hi podia passar per mor de la garriga.
Ara és ben a la vista aquest camí, que a bocins encara ens deixa veure el seu trespol empedrat.
Tanmateix la feina del foc no es del tot negativa. Segurament abans tampoc s’hi podia passar per mor de la garriga.
Ara és ben a la vista aquest camí, que a bocins encara ens deixa veure el seu trespol empedrat.
A les 12,45 h. arribam a les runes del que pensam
tindria alguna cosa a veure amb les guixeries. O tal vegada no és més que una
antiga casa esfondrada. El camí segueix un bocinet més endavant i acaba que es
perd, o es confon amb una pista feta fa molt poc, per les tasques de
reforestació, al fons ja podem veure el coll de sa Gramola.
Pujam alguns marges, aprofitant esbaldrecs i petites
tenasses que ens faciliten la passa i arribam a l’aparcament dels cotxes del
coll de sa Gramola a les 12,50 h.
La ventada no ha afluixat ni un moment. Només l’hem
evitada en els moments que el territori ens donava una mica d’aixopluc. El cel
s’ha tornat a tapar de niguls negres i el dia torna a tenir molt mala cara.
Abans d’arribar a Andratx, cauen les primeres gotes.
Selva/Sóller, setembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada