(711 m) pels passos de l'All i de la Mola (411 m)
(13.03.2015) Dos indrets amb unes panoràmiques espectaculars. La part negativa, camins públics tancats. Algunes ressenyes històriques ens indiquen: "el primer camí de Pollença a Lluc que està documentat és de 1340. El traçat més antic que es coneix s’agafava vora l’església del Roser Vell, per Can Alordes i travessant la Serra de la Coma pel coll d’en Patró, seguia per Can Guilló, Can Serra i son Marc".
DURACIÓ TOTAL:
Set hores.
RECORREGUT: 12
quilometres.
DIFÍCIL
Seguirem una ruta “ideada” per en Llorenç que ha agafat l’idea de damunt les “Rutes Amagades de Mallorca” (Plànol 80).
A les 8,30 h. deixam el cotxe a la vorera del torrent
de la vall d’en Marc, disposats a arribar a les cases de Fartàritx Gran pel
camí original. Caminam pel camí de Can Romí, que ens mena entre propietats, ben
cuidades i tancades de reixa i barreres.
Vall d'en Marc
Molins de Llinars
Tan aviat com el camí deixa de ser bo pels vehicles, la cosa muda. El territori resta obert i el camí empedrat compareix. Només deu minuts més tard arribam a les cases de Can Huguet.
Vall d'en Marc
Molins de Llinars
Tan aviat com el camí deixa de ser bo pels vehicles, la cosa muda. El territori resta obert i el camí empedrat compareix. Només deu minuts més tard arribam a les cases de Can Huguet.
I a continuació a les de la Coma
El dia és clar i fred, no corre gens d’oratge i la caminada es fa agradable.
No hem de fer més que seguir aquest camí empedrat que, en constant pujada, ens mena entre olivars abandonats.
A les 9,00 h. ens sorprèn l’existència d’una pista forestal de nova obertura, que no de nova construcció. Es tracta de l’antic camí dels Moliners, camí de carro que restava totalment cobert de garriga i que ara ha estat netejat.
El dia és clar i fred, no corre gens d’oratge i la caminada es fa agradable.
No hem de fer més que seguir aquest camí empedrat que, en constant pujada, ens mena entre olivars abandonats.
A les 9,00 h. ens sorprèn l’existència d’una pista forestal de nova obertura, que no de nova construcció. Es tracta de l’antic camí dels Moliners, camí de carro que restava totalment cobert de garriga i que ara ha estat netejat.
Vall d'en Marc i puig Gros de Terenelles, al fons
Resulta realment sorprenent descobrir com pot arribar a tapar un camí de carro, tan ample, la garriga sense control. Caminar-hi resulta agradable mentre gaudim de les vistes a banda i banda perquè, a estones, caminam per damunt la cresta que separa la vall d’en Marc del Recó d’en Xeixa. Ja podem veure la Cuculla, el nostre primer objectiu.
Ben aviat, però, el camí mor a una paret de partió. És que a partir d’aquí el territori és més abrupte i el camí de carro no existeix.
Resulta realment sorprenent descobrir com pot arribar a tapar un camí de carro, tan ample, la garriga sense control. Caminar-hi resulta agradable mentre gaudim de les vistes a banda i banda perquè, a estones, caminam per damunt la cresta que separa la vall d’en Marc del Recó d’en Xeixa. Ja podem veure la Cuculla, el nostre primer objectiu.
Ben aviat, però, el camí mor a una paret de partió. És que a partir d’aquí el territori és més abrupte i el camí de carro no existeix.
No ens atracam a les cases, sinó que ens orientam a oest perquè volem pujar al cim de sa Cuculla pel pas de l’All.
Travessam aquesta marjada, a redols anegada per
l’aigua que brolla sense control de la font de Fartàritx.
Ben aviat, en comptes de seguir el camí de Fartàritx d’en Vila, ample i evident, ens decidim a caminar per un senderó ben marcat, ...
...sens dubtes obre del bestiar que pastura aquestes contrades.
Es tracta d’anar voltant la mola de sa Cuculla fins arribar al seu costat oest. Enfora destriam les moles del puig de Ca i del Tomir. Localitzar el pas resulta del tot senzill. Està just al coll que la separa de la Moleta, el següent cim cap a l’oest. A més, hi ha una gran alzina que assenyala el pas en el seu punt inferior. Caminam entre garriga no gaire espessa i creuam algunes marjades abandonades, sempre pujant.
Ben aviat, en comptes de seguir el camí de Fartàritx d’en Vila, ample i evident, ens decidim a caminar per un senderó ben marcat, ...
...sens dubtes obre del bestiar que pastura aquestes contrades.
Es tracta d’anar voltant la mola de sa Cuculla fins arribar al seu costat oest. Enfora destriam les moles del puig de Ca i del Tomir. Localitzar el pas resulta del tot senzill. Està just al coll que la separa de la Moleta, el següent cim cap a l’oest. A més, hi ha una gran alzina que assenyala el pas en el seu punt inferior. Caminam entre garriga no gaire espessa i creuam algunes marjades abandonades, sempre pujant.
A les 10,20 h.
ens trobam a una paret de partió que s’enfila cap dret als peus de sa Cuculla,
decidim seguir-la. No fa gaire hem trobat algunes fites però trobam que la
garriga és massa espessa. Pujar caminant per damunt aquesta paret seca resulta
ràpid i senzill.
A les 10,30 h. tenim a la vista el pas. No hi ha
dubtes. És que no hi ha altre lloc que resulti mínimament accessible, per pujar
aquests penya-segats que tenim ben davant.
Així mateix superar aquest pas té la seva dificultat,
sobre tot pujant.
No el trobam arriscat però si que és fa necessària una certa agilitat. Es tracta de superar repetits “escalons” d’alçada considerable, sempre encaixonats dins una encletxa que mena, directament, al cap d’amunt del pas.
No el trobam arriscat però si que és fa necessària una certa agilitat. Es tracta de superar repetits “escalons” d’alçada considerable, sempre encaixonats dins una encletxa que mena, directament, al cap d’amunt del pas.
L’haurem de pujar per allà on ens sembli millor. Així mateix hi ha un sender ben marcat, que deu ser la ruta emprada amb més freqüència. La llarga pujada d’avui ens fa sentir els efectes i el sol acaba d’arrodonir-ho.
Aquest darrer boci ens sembla sens fi.
A les 10,50 h. assolim el cim. Hem caminat, pujant,
més de dues hores i mitja.
El dia segueix clar i les vistes que gaudim de tot l’entorn s’ho paguen. Llàstima de la calitja que enterboleix les vistes de les badies de Pollença i Alcúdia.
El dia segueix clar i les vistes que gaudim de tot l’entorn s’ho paguen. Llàstima de la calitja que enterboleix les vistes de les badies de Pollença i Alcúdia.
Moleta, Moletó, puig de Ca i Tomir.
L'escaló de Fartàritx, la vall d'en Marc, i el Caragoler i puig Roig, al fons.
L'escaló de Fartàritx, la vall d'en Marc, i el Caragoler i puig Roig, al fons.
Un bon lloc per fer un cafetet. Mentre ens recobram de l’esforç parlam del que ens
resta per caminar.
Tenim ben a la vista, a un nivell inferior, la serra de la Coma, la ruta que pensam seguir per tornar al cotxe. No ens sembla excessivament complicada i l’aventura ens atreu.
Tenim ben a la vista, a un nivell inferior, la serra de la Coma, la ruta que pensam seguir per tornar al cotxe. No ens sembla excessivament complicada i l’aventura ens atreu.
A les 11,25 h. seguim el nostre camí.
Davallam de la Cuculla pel seu costat est, per anar a trobar el pas de la Mola.
Ho localitzam sense problemes i seguim davallant amb l’objectiu d’arribar a les cases de Fartàritx Gran i d'en Roig.
Davallam de la Cuculla pel seu costat est, per anar a trobar el pas de la Mola.
Ho localitzam sense problemes i seguim davallant amb l’objectiu d’arribar a les cases de Fartàritx Gran i d'en Roig.
Panoràmica des del pas...
...amb la serra de la Coma.
Cap a sud-est, penya-segats de la Cuculla, l'Assarell, cingles de Sant Francesc i al fons, la Penya Mascorda.
L'Assarell
Seguim davallant
Vall de Colonya, entre la serra de la Coma i la Penya Mascorda, i al fons el puig de Maria. Creuam un redol d’alzines enormes... ...i arribam a la font de Fartàritx. D’aquí anam directes a les cases, que hi arribam a les 12,15 h.
...amb la serra de la Coma.
Cap a sud-est, penya-segats de la Cuculla, l'Assarell, cingles de Sant Francesc i al fons, la Penya Mascorda.
L'Assarell
Seguim davallant
Vall de Colonya, entre la serra de la Coma i la Penya Mascorda, i al fons el puig de Maria. Creuam un redol d’alzines enormes... ...i arribam a la font de Fartàritx. D’aquí anam directes a les cases, que hi arribam a les 12,15 h.
Fins aquí hem seguit les rutes ja conegudes per a
noltros. A partir d’ara no tenim coneixement del que ens espera, tot i que
suposam que serà un territori prou accessible si ja apareixia com una
alternativa a les Rutes Amagades de Mallorca.
Creuam un portell que hi ha vora les runes d’uns
sestadors, entram dins la garriga magre i ens adreçam a la cresta de la serra.
El territori és casi be pla i caminar resulta senzill i ràpid.
Ben aviat, però, ens dirigim a una paret de partió que ve de les cases. És que la garriga s’ha tornat més espessa i avançar és complicat.
Caminam una estona per damunt la paret, fins arribar a un redol més còmode.
El territori és casi be pla i caminar resulta senzill i ràpid.
Ben aviat, però, ens dirigim a una paret de partió que ve de les cases. És que la garriga s’ha tornat més espessa i avançar és complicat.
Caminam una estona per damunt la paret, fins arribar a un redol més còmode.
Mentre avançam, les possibilitats de fugir de la
cresta es redueixen.
De tota manera tampoc és cap problema. La cresta és de roca estable i ens dona la possibilitat de gaudir de vistes a ambdós costats, ...
...de manera que podem veure el camí de carro que hem trepitjat pujant, mirant a nord, mentre que mirant a sud hi tenim la vall de Colonya.
Un altre avantatge és que la cresta resta neta de garriga i podem avançar sense aquesta dificultat afegida.
De tota manera tampoc és cap problema. La cresta és de roca estable i ens dona la possibilitat de gaudir de vistes a ambdós costats, ...
...de manera que podem veure el camí de carro que hem trepitjat pujant, mirant a nord, mentre que mirant a sud hi tenim la vall de Colonya.
Un altre avantatge és que la cresta resta neta de garriga i podem avançar sense aquesta dificultat afegida.
A les 12,45 h. creuam una paret de partió, que ens
barra el pas (retrospectiva de la paret i la Cuculla, al fons).
És el punt en que podrem considerar que comença la complicació.
És el punt en que podrem considerar que comença la complicació.
A les 13,10 h. arribam al Més Alt de la Serra.
És la cota 411.
Des d’aquí podem veure, mirant cap enrere, la paret que hem seguit mentre veníem, així com la Cuculla de Fartàritx i, al fons, el Tomir.
Mentre que mirant endavant veiem tota la cresta de la serra, que ens queda per caminar i, als seus peus, Pollença, i al fons hi veiem el Port de Pollença i la seva badia.
És la cota 411.
Des d’aquí podem veure, mirant cap enrere, la paret que hem seguit mentre veníem, així com la Cuculla de Fartàritx i, al fons, el Tomir.
Mentre que mirant endavant veiem tota la cresta de la serra, que ens queda per caminar i, als seus peus, Pollença, i al fons hi veiem el Port de Pollença i la seva badia.
Seguim caminant per la cresta que en alguns bocins no
té més d’un metre d’amplada.
També algun punt ho trobam una mica massa arriscat i ens decidim a caminar entre els ullastres castigats pel cabrum salvatge que es passeja per aquí.
També algun punt ho trobam una mica massa arriscat i ens decidim a caminar entre els ullastres castigats pel cabrum salvatge que es passeja per aquí.
Això comença a resultar una mica massa feixuc per a
noltros.
Pollença
Son les 2,00 h. en arribar a la cota 362 i encara no li veim la fi a la serra.
Hauran de passar vint minuts més per abandonar la cresta i davallar cap al pinar que envolta el coll d'en Patró.
Pollença
Son les 2,00 h. en arribar a la cota 362 i encara no li veim la fi a la serra.
Hauran de passar vint minuts més per abandonar la cresta i davallar cap al pinar que envolta el coll d'en Patró.
No hem trobat cap fita des de que hem abandonat les
cases de Fartàritx d’en Roig ...
...i ara, que el territori és més obert, tampoc veim cap senyal, així que davallam per allà on ens sembla més còmode i, a les 14,30 h. arribam a una paret seca i la creuam per un esbaldrec.
...i ara, que el territori és més obert, tampoc veim cap senyal, així que davallam per allà on ens sembla més còmode i, a les 14,30 h. arribam a una paret seca i la creuam per un esbaldrec.
Hem perdut tota referència visual i no coneixem la
zona. Arribam al camí que davalla del coll d’en Patró, però està tot tancat amb reixes. Algunes ressenyes històriques ens indiquen: "el primer camí de
Pollença a Lluc que està documentat és de 1340. El traçat més antic que es
coneix s’agafava vora l’església del Roser Vell, per Can Alordes i travessant la Serra de la Coma pel coll d’en Patró,
seguia per Can Guilló, Can Serra i son Marc". Som ben
conscients que caminam per la part de darrera d’unes propietats ben tancades de
reixa, per la cara que dona al torrent de la vall d’en Marc, que és on volem
arribar.
Hem caminat una
estona pel camí però els tancats i les reixes, ens han obligat a deixar-lo, per entrar per un portell
amb barrera, sense tancar amb pany, dins un camí de terra que ens mena ben a
prop d’uns estables amb tancats on hi pasturen una guarda de someres. Més enllà
hi veim un altre tancat on hi ha un bon grapat de cavalls. Mentre tant, d’un
tancat més avançat a noltros surten un grapat de cotxes que segueixen aquest
camí i van a sortir per un portell, on hi veiem un homo uniformat. Ja tenim la
mosca darrera s’orella.... No tenim gaires rialles ni ganes de fer comentaris.
La cosa no pinta gaire bé, però és clar que no ens faran tornar enrere.
La por, de prop no és res, i així és com ens va a
noltros. El guarda ens informa que estam dins una propietat privada i li
aclarim que ens hem errat de camí i només volem sortir. Cap més problema.
Molt bona ruta, enhorabona!
ResponEliminaIntentarem fer-la!
Agrait pel comentari... però val a dir que darrerament sembla que hi ha problemas de pas, i que no es pot sortir-se dels camins...
EliminaInformauvos abans
Salut