CASES DE SA
COSTERA I TORRE DES FORAT
des de Tuent
(24.06.2016)
Sa Costera ja apareix citada el 1332,
com a rafal de la propietat de Bini, amb el nom de "Costeria", i
quines cases es troben situades al morro de cala Roja, al est des Putxot. En
canvi la torre des Forat, situada a l’altre extrem d’aquesta "badia",
sobre el morro del mateix nom, projectada el 1609, sembla que fou bastida,
finalment, entre 1611 i 1619 (Mallorca Vora Mar) .
TEMPS TOTAL: 5
hores i 30 minuts
RECORREGUT: 13 km
FÀCIL
Després de dues setmanes d’inactivitat, per diferents
motius, avui recobram les caminades. És sant Joan, per això en Joan no ens
acompanya.
Comença a fer calor de valent i ens hem decidit per
una sortida no gaire complicada i a prop de la mar. Pensam que serà curta i no
gaire feixuga.
A les 8,00 h. deixam el cotxe aparcat a la carretera
que mena al restaurant es Verger, a Tuent,
pocs metres abans d’arribar-hi. Aquí hi ha un senderó senyalitzat pel que començam a enfilar-nos per
dins el bosc.
Es veu clarament que es un antic camí, a bocins empedrat, que
puja fent ziga-zagues per dins la garriga.
Només deu minuts després arribam a
una pista. Seguim pujant, ara amb la vista imponent de les penyes
anomenades “es Caixal” i “es Pa de Figa”.
Ben aviat tornam a deixar la pista per recobrar el camí original.
A les 8,30 h.
arribam al coll de na Polla.
Les vistes han canviat del tot. Hem sortit de les
ombres del bosc i davant nostre hi tenim la raconada de sa Costera i, ...
...al fons,
les cases de sa Costera i el puig des Castellot, on hi ha la torre de na Seca.
La mar és en calma i l’oratge fresc que ens arriba ens dona conhort. Les
primeres costes del matí ens han fet suar.
No esperam gaires sorpreses ni hem d’estar
especialment alerta. Seguir el camí que ve del coll de Biniamar i Bàlitx
d’Avall és del tot senzill. Es veu molt trepitjat. És clar que aquesta ruta és
molt caminada.
La vista és la mateixa. Només les petites variacions
provocades pel canvi del punt d’observació.
Segons avançam es defineixen més
les cases de sa Costera així com tot el seu entorn. Les marjades i parets que
envoltaven les terres de conreu.
Mirant enrere veim com ha agafat forma la
serralada que es precipita a la mar i on hi ha el pas des Marge.
Ens atracam al punt on deixarem el camí per seguir un
senderó que ens atracarà a les cases. Abans passam per una de tantes costes,
aquesta està empedrada. El marge s’ha esbaldregat i, si no hi posen remei
aviat, hi ha el perill que tot el boci empedrat es faci mal bé.
A les 9,40 h. deixam el camí i entram dins el bosc.
Hi ha una aljub per abeurar el bestiar. El senderó és mal de seguir i poc
trepitjat. Acabam seguint les petjades d’altres caminadors, entre la garriga.
Així mateix, arribam a un punt que ens dona l’ocasió de gaudir de vistes
espectaculars de la raconada de la mar.
Podem veure, també, tota l’obra que
envolta les cases.
A les 9,50 h. sortim al camí que mena a les cases,
per es Grauet. És un camí ample, però no prou perquè hi passi un carro, a
redols està empedrat.
És bo de seguir i les costes son dolces.
A les 10,05 h. arribam a les cases de sa Costera. Estan
a un lloc privilegiat pel que fa a les vistes però segur que no hi fa bon viure
a l’hivern.
No tenen gens de recer, ni pel mal temps ni pel sol. Ens desperta
la curiositat aquest detall.
Avui, hom es fa construir una casa seguint
criteris un tant superficials, tals com les vistes, però sabem que fa uns
dos-cents anys, o més, els criteris eren molt més assenyats i les forces de la
natura es tenien molt en compte. Aquí sembla que no és va fer servir el mateix
patró.
Per altre banda, avui gaudim de vistes sensacionals.
Tota la reconada de Sa Costera es veu perfectament. Destriam la torre des Forat
i la punta de s’Udró. Miram el que queda de les construccions. La vivenda
sembla arreglada, però de fa un bon grapat d’anys. La resta de construccions
accessòries estan esbucades. Al costat nord hi ha una porxada, també arreglada,
on hi havia la tafona.
Aquí hi ha el “quintar” i una pedra picada en forma de
ribell. També hi veim la roca que es va fer servir per fixar-hi la “biga” per
prémer l’oliva. És una roca d’una peça a la que es va fer un tall prou ample
perquè hi pogués bascular la biga i li van fer el forat necessari per posar-hi
l’eix. Tot plegat ens dona una justificació de la situació de la construcció.
La tafona feia servir molta d’aigua per aconseguir l’oli. El fontinyol que hi
ha aquí a prop marcaria el nivell necessari perquè arribés l’aigua a les cases.
Es troben situades al nord del coll de Biniamar i del puig des Castellot,...
...al cim del qual s'hi troba la torre de na Seca.
Aquí hi descansam i gaudim de la mar blava i calmada d’avui. Fa calor. Un bon lloc per fer un cafetet,
A les 10,35 h. ens posam, altre cop, en marxa.
Feim
una darrera ullada a les cases i encara hi veiem un rotllo d’era. Donat el aïllament en que estaven aquestes cases, és clar que ho havien de tenir tot per
poder sobreviure. També hi veim restes dels galliner, colomer i solls pels
porcs.
Mentre feim el mateix camí per sortir de la finca, veim a les marjades
que encara hi ha figueres vives, restes d’ametllers i, segurament, altres
arbres fruiters.
Per retornar al camí que ve del coll de Biniamar, ara
seguim el camí “autèntic”, resulta molt més relaxant i agradable que el senderó
que hem fet servir abans.
A les 11,10 h. arribam al camí, a sa Creu d’en Bufó.
No hem de fer més que seguir-lo per arribar al nostre punt de sortida. Mentre
érem a les cases ens hem mirat el territori per on mena el camí. Ens resulta
casi impossible imaginar-nos el camí entre les penyes que veiem. Idò ara hi
posam interès per ubicar-nos segons el que hem vist.
El camí, en general resulta bo de transitar.
Les
costes, o baixades, no son exagerades ni feixugues, però és evident que ha de
fer tot un seguit de “maniobres” per salvar els successius esperons i
penya-segats que es va trobant.
És un bon fil de conversa que ens manté
entretinguts.
A les 11,45 h. passam pel creuer que ens permetria
davallar a l’antiga fàbrica de corrent. Avui no hi davallam. Ja hi anàrem fa
uns anys i recordam una costa molt empinada i desagradable.
Un altre detall és que hi ha un rotllo de sitja ben
enmig del camí, a un redol una mica més ample. Just devora, i una mica més amunt,
hi ha una petita coveta, sembla que l’anomenen “des Fum”, perquè hi estava el
carboner. La curiositat ens pica i hi pujam a fer un cop d’ull. Efectivament hi
ha restes evidents de vida humana (també hi ha molts de restes de les cabres).
Un petit marget per sustentar un redol pla i, ja dins la coveta, les restes
inconfusible del que era en el seu moment un forn per fer pa.
Ens farà falta casi una hora més de caminar a ple sol
per tornar arribar al coll de na Polla.
Morro des Forat i s'Udró.
La caminada és fa feixuga a aquestes
hores i les darreres costes encara ens hi resulten més.
A les 12,25 h. arribam al coll de na Polla.
Aquí hi
ha una paret mitgera que mena cap a la torre des Forat. Pensam que tenim prou
temps per arribar-hi. No hi ha camí.
Haurem d’entrar dins la garriga i avançar
per allà on ens sembla manco complicat. Per acabar-ho d’arreglar, hi ha un
enorme pi, caigut i sec, que ens complica encara més l’accés a la torre. El sol
ens dona de ple i no ens arriba gens d’aquell oregí fresc de la mar.
Son les 13,00 h. en arribar a la torre. Casi be hem
seguit la paret mitgera. Ens hem creuat amb un grup de catalans i, curiosament,
ens han reconegut. També reben els nostres “vídeos”.
La torre i barraca dels torrers estan casi del tot
enrunades. Un altre mostra de manca d’il·lusió i ganes de fer feina per
conservar el patrimoni.
Tal com passa a tantes altres torres, està abandonada i
el temps i algunes persones no fan més que propiciar la seva destrucció. No
aprofitar aquesta construcció com un atractiu afegit és una mostra evident de
d’inèpcia dels responsables de torn.
Casi bastaria una petita obra per aturar
la degradació de la torre i netejar l’entorn. Però ja ho sabem allò que diu “ antes
de meter mucho prometer, però después de haber metido, nada de lo prometido”,
el vot, s’entén.
Als nostres peus s'Udró.
I entre les roques, el pas des Forat, una via d'accés rapida i perillosa al mar.
Cap a sud-oest, Muntanya de Moncaira, coll de Biniamar, es Castellot, punta de Cala Roja i la raconada de sa Costera.
I cap al est, Morro de sa Corda, Mola de Can Palou, Punta Prima, coll de Sant Llorenç, cingles d'en Coll i cala Tuent (foto panoràmica).
Amb mal gust de boca pel que hem vist, caminam el poc
que ens resta del dia. Seguim un sender ben marcat, que ens mena entre olivars
abandonats i casi be intransitables. El camí encara ho és pel pas de la gent,
no per cap tipus de manteniment.
A les 13,40 h. arribam, altre cop, a cala Tuent i al cotxe. Estam
ben acalorats i prou cansats. La volta no ha resultat ni tant curta ni tan suau
com esperàvem, però ha valgut la pena.
Selva/Sóller, agost 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada