Camí des Niu
des Pilot
(2016.05.20)
Un itinerari ben complet, dur i llarg,
adequat per tot aquell que li agradi la cara més esforçada de la muntanya,
sense oblidar que aquest torrent té tractament esportiu, encara que tots els
bots es poden salvar pel flancs, així i tot calen bon estat físic, suficient
aigua i una gran dosi de seny.
TEMPS TOTAL: 7
hores
RECORREGUT
TOTAL: 17 km
DIFÍCIL
Per avui tenim prevista una caminada llarga, pel Parc
de Llevant. És una zona que resulta dura de caminar, tant per lo enfora que ens
queda de casa, com per la llargada de ses seves caminades. És una caminada que
sembla no massa coneguda, si ens fiam de les poques informacions que hem
localitzat (Tomàs Vibot i Joan Riera).
A les 8,00 deixam el cotxe a l’aparcament de
s’Alqueria Vella de Baix. Seguim la carretera que ens ha de menar fins al
Campament des Presos. Aquesta carretera és part de la GR 222. És una caminada prou
agradable. Sempre pujant sense massa pendent.
Ben aviat deixam al nord-oest, la
clotada on hi ha les cases de s’Alqueria Vella de Dalt. Les cases es veuen
restaurades i els camps conreats.
Així mateix estam mitja hora per arribar al
campament.
Unes runes situades a un coll, on hi confinaren presos represaliats
de la Guerra Civil.
No ens resulta gens complicat imaginar les condicions de duresa que hagueren de
suportar aquella gent, per mor de les idea contraries a un règim del tot
injustificable.
Creuam el campament i sortim per un portell que hi ha
situat a l’altre extrem. Aquí hi arriba un camí que ve de les cases des Verger.
Noltros només hi caminam unes poques passes perquè ben aviat ens amollam per
entre les carritxeres, per anar a seguir el torrentó que hi ha al fons de la
coma.
El territori no és massa empinat, però les carritxeres
son tan espesses, que ben aviat intuïm que la caminada no serà senzilla. El dia
és clar i fa un bon sol. Ens queda el consol del aire fresc que corr, que ens
dona conhort.
No hi ha problemes per saber la ruta a seguir.
Només
hem d’anar vora el llit del torrent, o per ell mateix, segons la dificultat de
cada moment.
De manera progressiva anam trobam més roques. Una dificultat
afegida.
A les 9,20 h. arribam al primer bot. Sabem que en
trobarem tres o quatre que presenten certa dificultat. Concretament aquest
primer no es pot salvar, si no és amb l’ajuda de cordes.
No ens volem arriscar,
i el superam davallant pel costat esquerra del torrent.
Tot seguit trobam el
segon bot.
Aquest sí que és pot davallar amb no gaires complicacions, sobretot
avui que les roques estan ben eixutes.
Hem entrat a una zona més típica de torrent.
Bots de
roca en roca, passes irregulars però sense gaire desnivell. També ens trobam
amb els primers exemplars florits de la didalera.
A les 9,50 arribam a un altre bot del torrent.
També és
prou alt i també el podem superar per dins el llit.
En poc temps hem davallat
molt, però novament el torrent es torna a replanar.
Altre cop el llit està
envaït per les carritxeres.
Però ben aviat ens trobam amb una nova dificultat,
precisament la que dona nom al torrent.
Les arboceres es fan presents. No son
gaire espesses ni gaire grans, però moltes estan al bell mig del torrent, el
que ens dificulta avançar.
El torrent es va encaixonant, a redols, entre les
roques.
Moments en que la pèrdua d’alçada es fa més evident.
Tanmateix son
redols curts que acaben en altres territoris casi bé plans.
La calor es fa pesada i les arboceres son cada cop
més espesses i grans. En haver creuat el primer redol d’arboceres trobàvem,
així mateix, que no n’hi havia per tant per donar nom al torrent.
Ara ja trobam
que està més que justificat. Cada cop que podem escampar la vista pel comellar
que ens envolta, comprovam l’extensió tan gran que té aquest arboçar.
Arriben a
dominar tot el paisatge, amagant del tot les carritxeres que, per altra banda,
ho tapen tot per aquesta contrada.
El torrent segueix baixant suaument, però el llit s'ha tornat a complicar,...
...hem de superar per entre les roques...
...successius petit bots...
...que posen, contínuament, la nostra resistència a prova.
A les 11,05 h. després d'un tram planer...
...arribam al darrer gran bot.
Ens atracam a la
zona coneguda com Els Balcons.
És un redol que pot recordar el torrent de
Pareis, per les seves grans roques ajustades entre elles i els bots que
provoquen.
El pas d’aquest bot pel llit del torrent és complicat, ...
...però
accessible, ...
...cal anar amb seny.
Després d’aquest punt, mentre el llit passa per baix
des Balcons, ...
...encara hem de salvar bots entre grans roques, ...
...segurament caigudes
dels costers laterals.
A partir d’aquí
el torrent muda de nom i l’hi diuen des Castellot.
Si fins ara el torrent estava més o manco encaixonat,
ara ha entrat a un territori obert, que en el decurs del temps ha anat marcant
amples “meandres”. La caminada ens resulta molt més feixuga del que feiem
comptes. Suspiram l’arribada a la mar i aquestes corbes entre les “esquenes”
ens minen l’ànim. És que el torrent així gira a sud, després a nord o a l’est.
Acabam per demanar-nos “on és la mar?”.
Son les 11,40 h. i ens atracam a “s’Estret”. Després
d’una ample volta el torrent torna a atracar-se al massís on hi ha Els Balcons
i es Castellot. Aquest és el costat esquerra del estret. Al costat dret hi ha
una penya que és tot un seguit de punxes.
Entre les dues penyes hi passa el
torrent. És un pas estret, no més enllà d’un grapat de metres.
Altre cop el torrent ens mena a nord, després a l’est
i altre cop a nord per acabar girant a l’est. A la fi creuam la pista forestal
que ve d’Albarca. Son les 12,05 h. i la remor de la mar és ben present, així
com la seva fresqueta.
Decidim seguir el llit del torrent i creuam una bassa, es
Cocó des Llop, coberta de troncs arrossegats per la mar. Davall hi veim aigua
de la mar. És que aquí estam al mateix nivell que l’aigua de la mar.
Per cert que aquest nom de Fontsalada (al coval del fons) presenta la
seva controvèrsia perquè n’hi ha que defensen que el nom ve de “Celada”,
tancada o amagada, mentre que altres rebutgen aquesta opció perquè la font, com
a tal, ni està amagada ni tancada, ben al contrari és una surgència prou
irregular i discreta, que pot acabar per resultar salobre donat el poc nivell que
té per damunt la mar.
A les 12,15 h. arribam vora la mar. Decidim descansar
i recobrar forces. Fa bon estar al sol. L’oratge dona molt de conhort després
de l’esforç i la calorada que hem patit.
Evitam parlar del que ens falta, que sabem que és tot pujada.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 12,45 h. seguim el nostre camí. Hem decidit
tornar pel camí més recte possible. Això és pujar a sa Rota Plana i després
seguir pel costat est de s’Esquena Curta, fins arribar al camí des Verger a
Albarca, seguint el curs del torrent des Niu des Pilot, pel seu costat dret.
Arenalet des Verger, na Destorba Jornals, punta de Penya-roja i Talaia Moreia, al fons.
Envestir les primeres costes a ple sol ens deixa ben
arreglats, de bon començament.
Passam vora la Caseta des Milicians i seguim la pista d’Albarca.
A les 13,05 h. abandonam aquesta pista i seguim un camí de carro, ben marcat i
poc trepitjat, que acaba a una reixa metàl·lica, esbaldregada i feta mal bé,
per on passam i entram a dins la finca pública. Aquí tornam a trobar
indicacions de la ruta que hem de seguir. Però ara ja no és un camí de carro,
sinó un senderó prou trepitjat i mal de seguir. Les carritxeres casi
aconsegueixen esborrar-lo, i no poques vegades ens hem desviat del traçat. De
tota manera no té major importància, perquè el territori ens permet caminar per
onsevulla.
Les vistes de Fontsalada i la
mar, així com aquest airet, ens donen una mica de conhort.
Poc més endavant
podem guaitar damunt el xap del torrent que acabam de caminar i contemplam
aquest meandre format entre Els Balcons i s’Estret.
S'Estret
Així com avançam perdem visió de la mar i ens
compareix la coma per on hem de pujar.
La pista és ben a la vista i l’objectiu
ens sembla casi bé inassolible. El cansament acumulat és important i la calor,
feixuga.
A les 14,00 h. abandonam es camí des Niu des Pilot i
entram a la pista que voreja el torrent del mateix nom i que ens ha de menar
fins a s’Alqueria Vella. Serà una hora
inacabable i d’allò més feixuga. Les aturades, aprofitant les poques ombres que
trobam, ens donen poc conhort.
A les 14,30 h. arribam, a la fi, a les cases des
Verger. Hi ha un bon redol d’ombra i una fonteta, que feim servir per
refrescar-nos. Però la pujada encara no s’ha acabat. Haurem de fer un darrer
esforç per arribar al coll des Verger, només cinc minuts més tard.
El pitjor ha passat. Per davant tenim un territori
amb pendent suau que ens ha de menar fins al cotxe. Així i tot no tenim
gaires ganes de rallar i aprofitam el camí
per relaxar els braons, prou castigats amb aquesta caminada.
A les 15,00 h. arribam a les cases de s'Alqueria Vella i al cotxe. Tot plegat hem estat
set hores “en marxa” caminant per un territori complicat, mentre davallàvem pel
torrent, i feixuc mentre pujàvem per la pista.
Però la caminada ha valgut la pena. Descobrir aquest
enorme arboçar en un territori que pensàvem que els arbres s’havien esvaït, a
força de successives cremes de la pagesia, ha resultat molt sorprenent.
Selva/Sóller, agost 2016
Decidim seguir el llit del torrent i creuam una bassa, es
Cocó des Llop, coberta de troncs arrossegats per la mar. Davall hi veim aigua
de la mar. És que aquí estam al mateix nivell que l’aigua de la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada