divendres, 12 d’agost de 2016

TORRE DE LLUC cala Porxo o Mitjana



TORRE DE LLUC
Cala Porxo o Mitjana
(06.05.2016)
La torre de Lluc fou aixecada al Morro d’en Bordils, als voltants de 1600, a iniciativa de Joan Bordils, senyor de Cosconar i Albarca. Situada a un lloc allunyat i aïllat de la costa nord, a l’ombra del puig Roig, entre cala es Codolar i cala Mitjana o Porxo. El itinerari per arribar-hi té qualitat de camí públic, reflectit amb nombrosa documentació històrica.
TEMPS TOTAL: 10 hores i 40 minuts
RECORREGUT: 26 km
DIFICULTAT ALTA (per la distancia recorreguda)
Avui serà un gran dia. Feia anys que anàvem darrera anar a sa torre de Lluc. A més conptam amb la col·laboració de dos bons guies, en Jaume March i en Toni Ordinas.
Començarem la crònica a les cases de Cosconar, ja que esmentar el trànsit per la carretera que travessa el Clot d’Albarca, uns vuit quilòmetres, no presenta cap atractiu.

A les 8,40 h. som a les cases de Cosconar, molt curiosa edificació encastada a les faldes de la Roca Roja, al massís del puig Roig.
Des d’aquí seguim la pista que ens mena cap al Quarter des Carrabiners, una altre edificació molt curiosa per la seva ubicació a un territori del tot inhòspit i allunyat de remeis. Més encara si ens situam mentalment als voltants de l’any 1940.
Sembla que es va construir allà per controlar el contraban. És una caminada no gaire agradable.
El dia és gris i amenaça pluja. Fa fred i bufa un vent gelat i prou fort. Les vistes son enterbolides per les boires que pasturen arreu.
A les 9,05 h. arribam al quarter. Està situat just damunt un pujolet, per tant l’oratge hi bufa sense misericòrdia. Només pensar com devien passar els hiverns aquella gent destinada aquí, ens escarrufa.
Ens orientam a nord i cercam els millors llocs per anar davallant per aquestes costes cobertes de carritxeres. Hem de caminar, casi bé, paral·lels al torrent dels Ferrerets, quin llit creuam en el seu començament.
Tot d’una comprenem que la caminada d’avui no serà cosa senzilla. Les carritxeres amaguen roques i el territori no deixa de fer-nos davallar. Hem d’anar molt alerta a fer-nos mal.
Per descomptat que no en resta casi bé res del camí que devien fer servir els torrers. Per tant, feim servir com a fita de referència la cota 373 que, a l’hora, ens amaga el Morrillo d’en Bordils, on hi ha la torre,
Així mateix en Jaume, que coneix les tresques, ens mena pel millor territori seguint algunes fites amagades pel càrritx.
A les 9,45 h. es fan visibles la torre de Lluc, just a nord, ...
...i el Morro de sa Vaca, a l’oest.
Casi be tot el temps anam davallant de manera no gaire exagerada, però un cop deixada enrere la cota 373, el territori es torna més empinat.
Ara caminar ens exigeix més atenció i cura. La marxa es fa lenta i un tant feixuga per la tensió que es va acumulant a les cames. Els petits bots, davallant, son constants, així com les ziga-zagues que feim intentant seguir un camí més imaginari que visible. Les mates de càrritx i llentiscla ho han casi esborrat del tot. Només les pedres, més o manco arrenglerades, i alguns margets de sosteniment ens confirmen, molt de tant en tant,  que seguim el vell camí.
A les 10,10 h. ens desviam cap a oest per seguir el camí que ens ha de menar a cala Mitjana (o cala Porxo).
Ara les vistes cap els penya-segats que donen a la mar, a cala Codolar, ens mostren una de les parts de la Serra de Tramuntana més salvatge, així com el mateix Morrillo d’en Bordils, amb les runes de la torre de Lluc al seu capcurucull.
La davallada a cala Mitjana es fa ben igual de lenta i feixuga que fins ara,...
...encara que les restes de camí son més freqüents i evidents. Mentre tant ens atracam a aquesta cala. 
L'existència d'un porxo aquí ens sorprèn molt.

Aquí no hi ha terres que es puguin conrear, ni cala on es pugui amollar barca i pescar. Ara tampoc hi ha arbres, no sabem si n’hi havia a l’època de la construcció del porxo. Casi tot és roquissar.
A les 11,10 h. arribam al porxo. Parets de pedra en sec, perfectament conservat. Només ha desaparegut la teulada i les bigues. Ens sembla una construcció per habitar-hi temporades relativament llargues, però som incapaços d’imaginar-nos el motiu per venir tan enfora, per un territori tant complicat i farcit de penyes.
Cala Porxo o Mitjana
Panoràmica oest amb el Morro de sa Vaca, al fons.
Visió des de la cala.
Després de descansar, ens afegeixen un nou dubte.
En Jaume ens mostra una mola per un molí, picada i casi bé llesta, a no gaires metres més avall del porxo. A la meitat de camí fins a la mar. Ni pensar en que la puguem moure... Pensam en la possibilitat que piquessin aquesta mola, partint d’una de les roques, i que al final desistissin de endur-se-la.
Al costat del porxo hi creixen didaleres.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Seguim el nostre camí a les 11,50 h. Abans, arribant al porxo, hem passat vora un rotllo de sitja.
Idò ara, pujant, passam vora un forn de calç i un altre rotllo de sitja.
D’arbres i garriga no en queda ni rastre. Algunes mates de llentiscla i carritxeres. Suposam que varen esvair tota la llenya fent calç i carbó. El senyor d’Albarca oferí aquest forn de calç, per a la construcció de la torre.
A les 12,10 h. hem deixat definitivament enrere la cala Mijtana i ens disposam a enfilar-nos al cap d’amunt del Morrillo d’en Bordils.
Des del collet de sa Torre, seguim les fites que ens menen pel vell camí dels torrers. Aquí les restes de camí son més abundants i estan a la vista.
De tota manera, aquest camí no deixa de tenir un gran mèrit.
Ens mena a passar per les encletxes entre la munió de roques que formen aquest puig.
Cala Codolar ens queda a l’est, ...
...envoltada per aquests penya-segats d’escàndol, del Morro d'en Llobera.

Mentre pujam, ...
...just a la vora del camí, trobam les restes de dues barraques, separades per una bona tirada. A poc a poc comença a prendre forma tot el que hem vist. Estam molt enfora de Lluc i probablement tot el material necessari per a la construcció de la torre ho aconseguiren per aquest redol. Per això el forn de calç i les sitges. El porxo serviria d’habitatge als treballadors i el carbó per escalfar-los i adobar les eines. Les barraquetes a mig camí, com a possible lloc d’aixopluc en cas de tempesta imprevista....
A les 12,40 h. arribam a les runes de la torre de Lluc. Està tan feta mal bé que no ens atrevim ni tan sols a pujar a la seva base.
Està enfilada al cap d’amunt de les penyes. L’argamassa està tan desfeta que les pedres s’amollen només de tocar-les. El risc és massa gran.
A més aquí hi fa una ventada que amenaça tomar-nos en qualsevol moment.
No hi ha gaire espai per estar aquí dalt. El vent és molt molest i les nuvolades, tot i que han minvat, segueixen amenaçadores.
Prenem el camí de tornada, més o manco per allà on hem pujat.
Ara sí, és una baixada ràpida, tenim millor visibilitat de les restes del camí i la passa és més senzilla.
A les 13,10 h. tornam a arribar al coll i al punt on hi arranca el camí de la cala.
Noltros, però, no  tornarem per allà mateix. Envestirem de cara aquesta cortina de roca que tenim ben davant, orientats a sud, pel pas des Torrers.
Sembla mentida que puguem superar aquestes penyes llises i esmolades per l’erosió.
Però efectivament, només seguint les fites anam pujant, passant per les fondes encletxes que separen aquestes penyes. Tanmateix acabarem per haver-nos d’enfilar per damunt les crestes, algunes ben esmolades, per seguir pujant.
Superada la pantalla de penyes esmolades, ens enfrontam a un pas un tant delicat.
Hi ha instal·lat una corda per ajudar a llevar la por.
És una bona feina.
Després del pas ens enfilam per una canal, prou empinada, ...
...llarga i complicada, ...
...fins a sortir definitivament, després de passar entre unes grans roques. Sembla que el pitjor ha passat. Son les 13,35 h.
Seguim avançant per aquest territori, cobert de carritxeres. Però ara tot el temps és pujada.
Encara es fa més feixuga la marxa. El cansament acumulat es fa present. Trobam noves restes de barraques i petits margets. Més activitat humana casi impossible d’imaginar per a nosaltres.
Deixam enrere definitivament el puig on hi ha la torre de Lluc i avançam orientats a sud-oest.
No estam gaire a trobar-nos amb una nova sorpresa, aquest cop d’origen natural. Una roca gran que, vista a certa distància, recorda molt fàcilment el cap d’un ca. Una semblança realment espectacular.
En aquest punt és, també, una bona miranda dels penya-segats de cala Codolar,...
...del Morro d'en Llobera...
...i del puig Roig. Son les 13,50 h.
S’han acabat les sorpreses i les vistes espectaculars, deixam enrere el Morrillo d'en Bordils i la torre.
El que ens queda és la feina dura de retornar al quarter. És una caminada pesada.
Tot el temps caminam pujant. Ara sí agraïm el vent fresc i als núvols la seva presencia, que ens alleugereix la fatiga i la calor del sol que prova de guaitar per les clarianes que s’han obert al llarg del matí.
Estam més d’una hora de caminar, tot el temps en forta pujada, per arribar al Quarter des Carrabiners, totalment restaurat. Son les 15,05 h. en arribar-hi.
Estam contents de l’experiència i del territori que hem conegut.
Però encara ens resta arribar a Cosconar i després a Lluc.
Caminam per la mateixa pista, també pujant. Podem contemplar com aquestes cases es van fer aprofitant les cavitats de la penya.
Hi arribam a les 15,25 h. Encara ens restarà superar els vuit quilòmetres de  pista per davallar al Clot d’Albarca, creuar-lo i arribar a Lluc.
Efectivament ha estat un gran dia.

Selva/Sóller, maig 2016 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada